domingo, 28 de febrero de 2010

I'm still here...

Buenas!!!! Encara estic ací, i no m'oblide de actualitzar el blog, però és que no tinc molt de temps per a escriure. Tinc que buscar els moments per poder escriure-vos contant-vos les coses que passen per ací en tranquilitat.

He estat casi 2 setmanes sense escriure perque com la majoria ja sabreu el meu cosí Rafa i el meu amic Rober han vingut a fer-me una visiteta i no hem parat. Que wai!!!! M'ha encantat vore-los per ací fent marxa com a bons turistes que són. Jo solament he pogut estar en ells per les vesprades-nits i el cap de setmana. I la veritat és que no han perdut el temps. Com qualsevol turísta han visitat les coses més emblemàtiques de la ciutat i han flipat en els gratacels, algo que de primeres sempre impresiona. Han assistit a un partit de la NBA, han menjat en els llocs de la ciutat més famosillos("Jackson Hole" les millors hamburguesses de la ciutat), han menjat menjar americá, thailandes, vietnamita, xinés, italià... i com no, han tastat tot el ventall de fast foods que la ciutat ofereix... It's New York, lo que vols quan ho vols... Sessions fotogràfiques 24 hores al dia, regatejar amb els capos del mercat negre de Canal St. per a comprar imitacions de rellotges caríssims, passar un poc de fred en alguns moments, plenar la meua habitació de millons d'articles de roba de marca tirà de preu, tastar la NY nightlife en discoteques en el roof dels edificis de la ciutat i ballar en lounges on sol anar la gent famosilla hasta les tantes de la nit, bueno...tot lo que se pot fer en una ciutat com NY i més, perque no han parat en torreta. I love it!!!

Jo els he acompanyat en els meus temps lliures i la veritat és que he disfrutat de lo que ja havia vist d'una forma diferent. Ho he disfrutat en la meua gent i això no té preu. Solament vaig visitar una cosa nova per a mí en ells que em vaig reservar per a quan arribaren, i va ser l'estatua de la llibertat. Impresionant!!! I no sols l'estatua sino les vistes que hi ha desde la illa (Liberty Island) on està plantada eixa falla. I tot açò amb la companyia de Lolo i d'una murciana que "la parella" conegueren a l'Empire State, María, molt arriscà la xica. Tamb´t volia anar a patinar en ells però ells no estaven molt per la labor... Ja lo que els faltava per a acabar de reventar... jajaja!!!! Els fa falta almenys un mes per a fer-ho tot ací...

I com sempre, tot lo que comença acaba. El dimarts ells havien de tornar a casa... Sweet home Alcàsser... i la despedida de rigor com mana la tradicció dels viatges a NY: American breakfast al costat del punt de partida. Impresionant!!! Rober hamburguesa da pam... Jajajaja!!!! No li agrà!!!! I res, they left the city.Quan ens separarem vaig tindre un xicotet sentiment paregut al que vaig tindre el dia que vaig deixar provisionalment Espanya. És super curiós lo ràpid que tornes a sentir-te en casa, encara que estigues a mils de kilometres de distancia de la teua terra,quan tens un "breu" contacte(10 dies) amb la gent a la vols, en definitiva la teua gent.

I com no... com dic jo... keep on moving guy... A seguir la marxa!!! És pura coincidencia però la setmana passada va ser una setmana de despedides. No vuic repetir-me però és que al dia següent de que Rafa i Rober tornaren a casa un dels meus companyers de feina deixava també NY per a tornar a casa amb al seua dona i els seus fills. Un xaval musulmà... pretty nice. La feina que estic fent és la que ell feia. I res, altra despedida més i com no, la fotetxi de rigor. He passat la resta de la setmana treballant i fent contactes amb la gent del treball i este cap de setmana ja hem quedat dos dies per a anar a Central Park a pegar una volta i anar al cine en Timesquare... i tot açò en anglès i en la neu de decorat... What I was telling... keep on moving... this is my way right now... improving my English.
...que per cert, cada cine dels que hi ha a Broadway tenen 30 sales diferent en el mateix cine i posen totes les pel.lícules durant tot el dia...

I he fet un curset de menjar xinés en les meues companyeres de pis. Són de Hong Kong i sempre estàn descollonant-se m'ensenyaren a fer dumplings(com empanadilles però a lo xinés) super bons. No sabeu que classe de ingredients més estrafaloris utilitzen per a fer-ho. Bueno, són ingredients normals i corrents però hi han alguns que venen en formats prou extranys. Si vuic alguna vegada cuinar-ho a Alcàsser me tocarà buscar on està el Chinatown de València. Que gent!!!!

Algunes "fotetxis" de les 2 setmanes...




La estatua de la llibertat. Per fí... David i Vicent, al final l'hem visitat, sabeu qui faltava, no?




La cuadrilla al creuar el Brooklyn Bridge... Per tercera vegada ja... Oh my god!!! Who would tell it to me...




Downtown a la vista...




My fauvorite sight and my friends...




Out of gravity at NYC subway




Have an appetizer in Queens...




...and also a dessert... for sure.




So old nice yellow cab... estava retirat el pobre but it deserved a picture...





Veges a vore si tens prou de perrito nano!!!! Cara de felicitat del Rupi... no!!!!!!




Madison Square Garden again però un poc més prop de les estrelles... A PEU DE PISTA!!!!!




Soparet en un Thailandés i després... festa!!!




Mig de refiló a vore com esta la marxa per les nits... Rafa patint... segur.




R&R at the exclusive 1OAK amb els "meus" relaciones públicas i María la murciana.




El desdujuni de rigor amb la meua familia... Salvatges!!!! I altra vegada, Vicent i David, sabeu qui faltava...?




Cathy ensenyant-me com tancar els Dumplings, sonrisa de buenro com sempre... They're pretty funny...





Foto abans de papar-se els dumplings, com podeu veure centrà i això... soles pensavem en sopar... Estaven boníssims. Kurama era la cuinera... la nº1.





El basement d'on treballe amb Alisher, el meu ex-companyer de feina, super agradable i el que m'ensenyà la meua feina a dia de hui. Ara estarà disfrutant de la seua familia a la seua terra. Good luck my friend!!!!!




El gran Mikhail, un dels meus companers de feina, tot lo que té de gran ho té de bona persona i de "cachondo".

Bueno hasta ací, en "quatre" fotos, lo que han sigut estes 2 últimes setmanes. Abans de publicar la entrada soles volia mostrar-vos algo i fer-vos una pregunta... dedicada, per suposat, als meus amics que estagueren visitant-me la setmana passada... Qui collons trencà el water de ma casa un disabte per la nit a hores de estar apunt de gitar-se al tornar de festa? Ho sabeu? What the fuck..!!!!Jajajajajaja!!!!!!!




Water reventat... Que bé s'ho passà algú, no?


Good night and good luck my friends...

domingo, 14 de febrero de 2010

Another story...

Una altra història és el títol de la entrada d'esta setmana i crec que defineix a la perfecció tot el que m'ha ocorregut estos últims dies a l'altra banda del "charco"...

Una altra història són els dos esdeveniments en els que estat present amb el meu veí indi, Mukund, a Brooklyn i al West Village de Manhattan. He vist un encontre de gent anomenat "Five Rhythms" a un espai molt a l'estil americà situat al West Village de Manhattan. En aquest encontre la gent es reunía per a realitzar un exercici de "ball-terapia" que consistía únicament a ballar un tipus de música chill-out rollo indú de forma lliure "freestyle". Hem costa un poc d'explicar perque era algo super extrany. Era una forma de canalitzar l'energia, i ho feien deixant anar les sensacions del seu cos al ritme de la música... I no era com ballar salsa, o ballet , o cha-cha-cha... no, eren moviments super extranys com si no saberen lo que és ballar, solament és menejaven com si el cos els donara impulsos... Era super extrany... de veritat... Una vegada eixirem d'allí el meu colega me comentà que hi havia allí molta gent de pasta que li agradava anar a eixos encontres per a evadir-se del estrés i deixar volar la ment amb la música. Super freak buddies!!! I estaguí també amb Mukund a una exhibició d'art en una galeria d'art a Brooklyn... I deveres una altra vegada una altra història. Feren tres exhibicions d'art super extranyes... La gent era molt "wierd" i les actuacions varen ser molt diferent a lo que jo havia vist mai... estagué molt curiós... i damunt crec que és l'únic event al que assistiré ací a NY on la birra i el vi siguen "debaes"... Coneguí allí a una irlandesa que viu a Tarragona i que esta fent concerts per ací per NY de una música un poc diferent a lo que vosaltres us podem imaginar també... Super simpàtica i amb concepte de l'art prou vanguardista.

Una altra història ja és la realció en la gent de la feina que al principi estaven un poc reticents a aceptar-me com a uno més perque hem donava la sensació que pensaven que els anava a llevar la feina però pareix que ja s'han donat conter que no, que estic de pasada. He estat treballant en un xinés que no té ni "papa" de anglés i tinc que acompanyar-lo jo a les reparacions per a parlar en els customers, i també estic treballant en un rús afincat a NY que és super nice and kind. Ja hem cometat de fer alguna sesió de guitarra junts... Perfecte!!!! L'altre dia estaguerem reparant un televisió en Midtown. On estàn tots els super edificis d'oficines tan famosos i pujarem a un d'eixos edificis que fan moltíssima sombra... i entrarem en una companyia de animació gràfica. Una d'estes empreses que fan les pel.lícules rollo Ice age, toy story i tot açò... Doncs estaven treballant en una altra peli d'animació que crec que es deia Minyanville. Supose que la estrenaràn d'ací a molt de temps però bueno jo ja tinc la foto dels personatges, en exclusiva jeje...

Una altra història és vore al senyor Wynton Marsalys i la seua big band al Lincoln Center de Nova York per solament 25 dollars xavals...!!!!! Impresionant la sala, impresionant la música... IM-PRE-SIO-NANT!!!!! Jazz at Lincoln Center!!!! Sense paraules.

Una altra història també és eixir el dissabte de festa i gastar els diners que has guanyat treballant a NY... mola deixar els estalvis un poc tranquils, la veritat.

I com no, una altra història és veure les festivitats de l'any nou xinés als carrers de Chinatown nens... Molts xinos de festa pel carrer tirant canonades de confeti a tota hora, sonriguent i raonant entre ells al carrer... cosa extranya de vore a Chinatown... però hui el primer dia de l'any nou sí... I com no, la majoria dels comerços oberts. És que són de lo que no hi ha... i parar de treballar? Wapo!!!! Ni locos...

Fotetxis?



Galleria d'art a Brooklyn i tot preparat per a l'actuació amb copes full of water i tal...



Yenn, xinés xinés... Como aprender a hablar con gestos con tus compañeros de trabajo... lo únic que sap dir és: Yes o... oparlant en gestos "cabotà" de que sí. Jajaja!!! He's pretty funny.




Nextor, este tio és una màquina i me cau de puta mare... guitar player like me... i els cartoons de la futura peli d'animació.




A l'entrada d'una de les sales del Lincoln Center... cartelet per a equivocar-se de lloc i això... siiiii!!!!!!





Sala del concert... acústica millorable però molt espectacular... conforme acabí de fer la foto me digueren en mala ostia: That's not allowed gentlemen!!!! And I though: Too late honey!!!! lol!!!!





De festeta al Amnesia amb gent d'Alabama, full disco NYC...





Festa del nou any xinés... Diumenge a Xina o a USA?





Dragonets de carrer saludant en tots els comerços de Chinatown per a desitjar bona sort en les vendes per a l'any nou... Com sempre pensant en el negoci... Si estàn on estàn per cabuts...





Xaranga xina... l'únic ritme que sabien fer eren negres a "tempo" i a unísono... però bueno, "xaranga"...


I finalment, vuic fer un homenatge a este home que en un simple walkman i un amplificaoret a un carret de la compra fa que et trobes al metro de Nova York "so confortable" i consegueix que no t'importe molt que el metro tarde un poc més de lo normal en arribar... Vos sona mates?!! Que alegría quan el vaig trobar...!!!!

domingo, 7 de febrero de 2010

Suma y sigue...

Una setmaneta més a EEUU i segueixen passant coses interessants... És super curiós perque pensava que estaría en NY 2 setmanetes i ja ho habría vist tot... Però sorprenentment estic tan ocupat cada dia que no trobe temps per a fer turisme. Estic en la tenda està de reparació de ordinadors, tirant currículums per internet, de compres per a menjar, de compres per eixir per les nits, fer dinars, quedar en gent de la ciutat, averiguar actuacions a bon preu... vamos que no pare en torreta. Temps per a aborrir-me? Siiiiii!!!!!!!

Esta setmana he visitat la zona de Upper East Side de la ciutat. The richest neighbourhood in the city. Es troba situat desde la 59st. fins a la 86st. entre la 5th ave i Lexignton ave passant per Madison ave i Park Ave. És una zona d'edificis rollo Sex and the city i amb un montó d'hotels super caríssims. És poden trobar a montó de xiquets amb els uniformes d'escola per el carrer i "amontó" de gent passejant els seus gossos, o bé dirigint-se o bé tornant de central park. És curiós vore els trajets que els posen als gossets. He passejat per la Madison Ave que és també anomenada la "Fashion Ave" per la quantitat de tendes de marca que es troben a les seues ceres. Tendes de tot tipus i super cares com no. Vaig passar per davant de l'hotel Carlyle que era on el senyor JFK es citava en la senyoreta Marilyn Monroe i ja sabeu... asclafits????? Jaja!!! Estaguí en els gran almacents de Bloomingdale's i trobí en la tenda Levi's de la ciutat de NY pantalons de la marca per 20 dollars... Me paregué super barat i me'n comprí uns de "comboi"... Veas!!! I al tornar cap a casa passegí per Central park altra vegada. Però per la nit és un altre rollo... Està molt xulo veure les llums dels edificis desde dins del parc. Hem trobí tots els llacs blancs ja que estaven coberts de neu i 2 pistes de patinatge inmenses.

He seguit eixint de festeta i he vist dos concerts. El primer fou a un bar al costat de casa i va ser impresionant. Tocaven versions dels Beatles, Oasis i ACDC entre altres... Com cantava i tocava el guitarrista. El felicitarem i ens digué que la setmana està que ve repetien i com no repetirem nosaltres també... a més hi havia molt de bon rollet en la gent del bar. El segón va ser a la Bowery Ballroom on quedí en la alcàssera Lola, encantadora. Crec que tocaren 6 o 7 bandes de rock i la veritat és que estagué curiós i divertit... I com no, Lola és la número ú...

També torní a anar en el senyoret Lolo a una festa en el roof d'un hotel davant de Central Park i vamos com ja sabeu marxa, marxa i marxa, pa variar... I com no, conseguirem un altre "relaciones públicas" per a entrar a més discoteques with no cover... Totally free!!!! Que locura..!!!!

Vaig conseguir fer una mini paella a NY... Sí!!! Parexía un poc difícil però al final ho vaig conseguir...I estava boníssima... No m'ho podía creure... Ara veureu on la vaig fer perque caldero ací ni de conya... La vaig fer en un casola normal i corrent. I me va eixir socarraet i tot... Impresionant!!!! Lolo flipava!!! I jo!!! Jajajaja!!!!!!

Ahir disabte acabí en un restaurant "espanyol" ballant salsa de bon rollo!!! Els músics eren cubans i tocaven prou bé. Sigué un final de festa en molt de sabor... Latino!!!!

Pictures:



Bloomingdale's behind me...




Picaero de JFK... ai pillín!!!!




Would you like to skate in the lung of Manhattan? Thanks to Donald Trump...




Ejem...ejem...




Mini paella a NY... Chinese rice, chicken, snowfat beans, tomato, red pepper and saffron or something similar... jeje...




Ara ja està tot apunt per a mostrar la nostra cultura culinaria a estos americans... for sure.




Bowery ballroom. Rock on!!!!!




Dos alcasseros a NY. Lola, it's a pleasure to find you right here...




Spanish-cuban party at Houston st.

miércoles, 3 de febrero de 2010

Like a New Yorker...

Bueno xiquillos!!!!! Segueix la marxa... La veritat és que desde que me posat a viure al meu piset la cosa s'ha tranquilitzat un poquet i estic vivint com un recient instal.lat a la ciutat. He conseguit algo que fer a la ciutat de New York per a relacionar-me amb la gent. Actualment estic currant en una empresa de reparació d'ordinadors, cameres, impresores, televisions... i tot els aparatets electronics que vos pugau imaginar. Estic tinguent prou bona relació en el jefe... hui m'ha convidat a dinar. Ahir estaguí en un mega pis d'una parella de jovens, que pareixien fills de papà... ja m'enteneu... Aní a acompanyar a un companyer de feina a reparar una televisió a un pis en el mateix Wall Street, al costat de la bolsa de Nova York... Era un pis en 3000 portes, 14 pasillos, 20 sales d'estar inmenses, x habitacions, i x+1 cuartos de bany... Jo flipava... Total, que quan l'arreglem el tio tragué la llibreta de xecs i pam!!! Xec de 100 dollars!!!! Iau!!!! No utilitzen ni cash... El tio segur que no havia vist un billet en la vida. xequera en mà iau!!!

Ja ens coneguem dos o tres baretos de música en directe que obrin les portes de dimecres a diumenge per les nits i hi han concerts totes les nits... La gent ací ix tots els dies. Va a la happy hour, es fan un parell de cervesses i sopen escoltant els grups que toquen i després el que vinga (es a dir HHBBDW=HappyHourBeerBeerDinnerWhateverithappens...iau!!!! Esta és meua...). Al dia següent curren a les 9 o a les 10 com jo i no tenen problema.

I res nens, seguim en marxa... Ja en som tres en la cuadrilla i seguim coneguent gent nova (ferem amistat en 2 xics de Japó que els convidarem a spanish omelet a canvi de casa en un futur viatge a Tokio) i també la ciutat i els seus events. Estaguí visitat la zona de Upper West Side, concretament el Lincoln Center amb els seus edificis per a oferir espectacles de ballet, ópera, teatre i música clàssica de vegada en quan. Super gran tot i les entrades super cares...for sure(a veure si trobe algún xollo). Caben en total 18000 persones als recintes. Com sempre, tot a lo burro... I estaguí apunt d'entrar al Carnegie Hall a gaudir de l'obra sencera de The firebird de Stranvinsky per soles 10 dollars, però arribarem tard... Eu!!!! A la pròxima. També me passegí pels centre comercials dels voltants...

Ahir per la vesprada estaguerem en una quedada de freaks de Lost per a veure els dos primers capítols de la última temporada de Lost (the last season)... Lolo és super fan y Sofía (Madrid) la nova colega també... Com a mí lo dels freaks no me molava molt i eren super exclusius me'n torní a casa a fer algunes coses que tenía pendents. I tornant de camí a casa... començà a nevar!!!! Pot pareixer una tontería però a mí molà. Tenieu que haver vist a la gent cagant-se en tot per el carrer i jo amb una sonrisa d'orella a orella fent fotos com un tonto que no ha eixit del seu poble en la vida i que tampoc ha vist nevar mai. Estagué xulo perque era una nevada super suau i... ací si que cualla nens!!!! NYC blanca, blanca... Rafa, Rober aneu preparant-se que aneu a vore nevar a NYC nens.

Més fotos de estos últims dies, la veritat és que no hi han moltes perque se m'oblida traure la camera de vegades... Sorry... Life doesn't stop surprising me...




Carnegie Hall i el firebird sonant... "Asooort"??!!!!




Japanese guys... Super contents després de la tortilla... els encantà o es que són molt educats...




Close to Lincoln Center, iluminació "hivernil" als arbres de la ciutat...




Sabeu en qui vaig sopar ahir? A que no sabeu per a qui estava posant...? Wharhol? És bona pose Neus?




Lolo, el meu company... freak nº1... bueno nº2 que primer està Sofía...




És lo primer que se me va ocorrer... no sé... estava nevant... iau!!!



I seguía nevant... keep on snowing man...




My neighbour and my new friend Sofía... Nice people!!!


Ah!!!! Ací deixe algunes fotets del piset on estic vivint a NYC... Take a look around!!!



The kitchen.




My room...

Bueno, gent, vaig a vore si arribe a la happy hour and I'll tell you how it's going as soon as posible...

Take it easy mates!!!! Good night!!!!