Tot començà uns quans dies abans d’iniciar tota esta història, que sincerment, no m’havia acabat de plantejar. Vaig quedar en una excompanyera d’institut a la que feia molt de temps que no veía i que trobava a faltar. Estaguerem parlant de tot un poc i com no, el tema del meu viatge és colà entre cervessa i cervessa, records i anècdotes d’aquells anys al institut. De tot el que parlarem aquella vesprada-nit sobre el meu viatge hi hagué una cosa que em digué que em cridà l’atenció i em sorprengué de tal manera que fins i tot hui, sentat a un banc enfront dels dos ponts més representatius de la ciutat “Brooklyn Bridge” i ”Manhattan Bridge”, he tornat a recordar fent una mirada enrere, repasant cadascuna de les cosses que he viscut desde que vaig decidir realizar esta historia. I lo més curiós és que va ser només una pregunta: “Que vas a buscar allí?”
Encara, a dia de hui, no puc dir el que venia buscant exactament, supose que simplement viure una experiencia diferent i d’alguna forma tractar de coneixer un poc més qui sóc i com sóc. Sincerament no sóc conscient de que he conseguit traure d’aquesta experiencia, perque em senc el mateix, solament espere que tot eixe “aglomerat” de llocs que he vist, situacions que he presenciat i persones que he conegut de prop viatge a través del meu subconscient la resta de la meua vida per a eixir a la superficie en el moments més indicats moldejant d’alguna forma la meua percepció del món i en conseqüència la meua forma d’interactuar amb ell i espere siga la més “justa” i “correcta” posible.
Conscientment puc dir que una de les parts més important d’aquest viatge han sigut les persones que han estat presents en cada un dels destins que m’he marcat i també les que no estaveu. Pot sonar un poc a “inutilà” de Dani, però és la veritat, quan em trobava a qualsevol bar de NY o New Orleans amb la música en directe, pensava en lo que els SVA-TERS podien estar aportant aquelles nits amb la música, el bon rollo i la birra. Quan em trobava a les platges de San Diego i L.A. no podía parar de pensar mentres mirava als surfistes en lo que disfrutaría Enric amb les oles del Pacífic. Quan he estat mirant “jam sessions” als clubs de jazz típics de NY pensava en Reillo pujant a tocar i deixar a la “penya flipà”. Quan acompanyava a algúns amics de les diferents parts del món a un “restaurante español” entre plat i plat no podía deixar de pensar en Paquito i Vicen i la gracia que tenen per a fer-nos caure la “baba” solament amb l’olor que desprenen els seus plats. Quan em trobava al Golden Gate Bridge, contemplar als “windsurfistes” creuant la bahía de vora a vora a velocitats altíssimes em feia pensar en lo que anaven a disfrutar Rober i el Mauri navegant allí, després clar, de discutir si la vela havia de ser de tres i mig o de cinc… que no falte... jaja!!!! Quan caminava per qualsevol de les ciutats i paratges en els que m’he deixat caure sempre em venia a la ment la companyía infatigable de David, Rafa i Vicent , sempre al "pié del cañón" i que no ens ho conten, eh? I pensar lo que els pareixería a ells tal edifici, montanya o pont. Al igual que a les nits de festa loca i “jolgorio” (Rafa cabotaes? Eh David? Jajaja!!!!). I també com no, he trobat a faltar en determinants moments la genialitat per a fer humor intel.ligent del Dur i de Pau, traguent-li punta a totes les cosses imposibles d’explotar de forma irónica una mica més… Potser he pensat tant en tots estos moments en vosaltres perque potser les virtuts que teniu siguen precisament les que donen forma als meus defectes o potser simplement siga perque us trobe a faltar i ja està. No ho sé, ni m'importa... La qüestió és que la cosa encaixa, encaixem, i m’encanta que així siga… Per això escric el títol d’aquesta última entrada amb tota la felicitat del món com: BACK TO YOU (Bueno, tampoc passaría res si vinguereu vosaltres una “temporaeta” abans de tornar… jeje).
Per a acabar volía dir-vos després d’haver estat en EEUU (on es troba la meca del cine) que les pel.lícules americanes están molt bé, i tot el que ens conten ens fan emocionar-nos i adorar, odiar, respectar, temer… als personatges. Però, eh! Eixes pel.lícules duren solament de mitja dos hores o en el cas dels curt solament de 20 a 30 minuts. La nostra vida és una pel.lícula en versió original i basada en "echos reales”, “sin trampa ni cartón”… Xiquillos, cada dia quan ens alcem a desdejunar... “estamos grabando”, la claqueta sonà el dia que naixquerem i no hi han “tomas falsas”, cada escena és irrepetible…
DANI: Hi ha que intentar crear la nostra propia pel.lícula, tú elegeixes els personatges, els vestuaris… i que collons!!! Tú eres el “prota”…!!!!! El escenari és idoni, el coneixes millor que la palma de la teua mà, és el teu poble, el teu barri, ta casa. Si tens perea d’estudiar el guió… no te preocupes!!!! No hi ha ningún guió!!! Més fácil imposible!!!!! Simplement actua com tú eres!!!! (Silenci)
DANI: Solament hi ha un problema… “el final feliz”…
MULTITUD: (Cares de dubte i murmullo entre el personal)
DANI: Que supose que tots el preferireu, no? (Afirmant cara al públic reunit)
MULTITUD Síííí!!!!
DANI: Ahí us ajude jo… És molt fácil: si el que us agraden són les series, solament us heu de fixar la següent meta i una vegada la tingau una altra i després un altra i un altra i una altra… , si el que voleu és una trilogía doncs… viviu tres vides… Aaaahh!!!!
JAIMITO: I el argument?!!! Sí, sí, això!!!! I el argument que!!!!?
DANI: Jajajaja!!!! Això és lo més interessant de tot… sabeu perquè?
MULTITUD: Noooo!!!!! Perquèèèè?!!!
DANI: Perque la vida real és un camí misterios plé de sorpresses no escrites i si decidiu deveres adentrar-vos en eixa senda aneu a veure moltes cosses noves, tant de bones com de males. Però, el que si us puc asegurar és que aneu a aprendre moltíssim i això no té preu, cregue-me.
(Ara el autor se disculpa davant del lectors per la rallà que acaba d’escriure i posa com a escusa que s’estava llegint un guió de una pel.lícula que comprà quan estava a L.A. i li feia gràcia contar la seua prespectiva de la vida d’aquesta forma…)
Segur que quan mon pare llisca açò últim se li passa pel cap: Este xaval és un primaveras… “Ma jue” el coll jajjaja!!!!!! Però bueno, sincerament un poquet sí jeje. A lo que anavem, que la meua pel.lícula com ja vos diguí en la pasada entrada no acaba ací. Per a mí esta pel.lícula "acaba" en un “to be continued” i ja vos dic jo que ”las segundas partes pueden ser mejores”… per a confirmar la regla, no? Sols dir-vos que esteu convidats a formar part del meu "reparto" per a seguir construïnt noves emocions i nous sentiments junts que recordarem la resta de les nostres vides i que allà on ens trobem, per molt lluny que siga, sempre ens donaràn el dret de poder dir les paraules màgiques que donen nom a esta entrada... BACK TO YOU.
Un bes molt fort desde NY i per poc més temps.
A les 20:30 en el Noseque, no?
DANI.
lunes, 12 de julio de 2010
martes, 6 de julio de 2010
San Francisco: Wrong is right...
Pues sí xiquets!!!! Després de casi 6 messos de viatge i experiencies viscudes arribar a la ciutat de San Francisco i creuar el famós Golden Gate Bridge ha sigut com un clímax d'algo que començà com una idea abstracta divagant per la meua ment en forma de boja inquietud i que amb el temps s'ha convertit en algo assenyadament real i "palpable" per tots i cadascún dels meus sentits(Wrong is right). Vore el principal símbol de la ciutat, tocar les enormes cordes metàl.liques que permeten sostenir este impresionant pont colgant, olorar l'aroma a torrà de les "barbacoes" que els americans preparen el dia de la independència als parcs colindants al pont, saboretjar la típica sopa de peix de San Francisco preparada als piers de la ciutat i escoltar el crit dels lleons marins als molls del Fisherman's Wharf ha creat, mesclats amb la meua ànima i les cosses viscudes aquestos ultims messos, un sentiment de benestar i superació que únicament m'espenta a seguir avant i avant, esperant amb ganes, com els californians, la següent ola que vindrà... siga on siga... NY? Espanya? Europa? China?... Wherever.
Esta ciutat ofereix un munt de cosses sorprenents, totes elles insertades en una cuadrícula de carrers i avingudes caracteritzades per les agudes pendents, provocades pels turóns on San Francisco s'ha estés com una catifa de cases colonials amb una arquitectura molt peculiar. Visitar-la a peu és realment agotador, hi ha que compaginar els mitjans de transport públic amb els passejos a "pata" i les rutes en bicicleta. Jo ho he fet així, e inclús d'esta forma és "cansinament" agotador, de veritat, però al final del dia val la pena. He passat 7 dies a un hostel al centre de la ciutat on he conegut a moltíssima gent, especialment als meus companys d'habitació, super enrollats i ens els que he passat molts bons moments i de pas, honestly, he intentat una vegada més transformar el meu pèsim angles en algo acceptable. Que és dels viatges sense la gent en la que els comparteixes? Paul, australian "giggoló", Aitan fumador irlandés empedernit, "Phillip" alemà tímid, Alper el turkis "bolao" i com no, my spanish ex-roommate Lolo. Sí, he tornat a estar en ell i en la canaria Pepa. He passat els meus últims dies a San Francisco amb ells. Ha sigut especialment cool tornar-los a trobar a l'altra punta del continent nord americà. Hem compartit junts les vistes, les anécdotes, la festa i els "pub crawls".
Les cosses més interessant desde del meu punt de vista han sigut: Embarcadero, Presidio Park, Golden Gate Park(el parc de ciutat més gran del món, segons la guía), els tranvíes de la ciutat(turístic a més no poder), Haight street i els seu ambient hippy, Golden Gate Bridge, Lefty o'Doul(pub irlandés on he disfrutat del mundial, que per cert està posant-se més que interessant), Alamo Square i les casetes típiques contrastant amb els alts edificis del Downtown , Alcatraz, Piers, Fisherman's Wharf, Downtown i el Transamerica Pyramid, The mission (barri veí de "The castro": barri gay si és pot diferenciar de la resta de la ciutat). El tema de la homo/bisexualitat és pot palpar dia a dia i és un fet. És un viu exemple de que tot en esta vida és posible si existeix la tolerancia i la llibertat d'expresió de la qual cosa sóc partidari i de lo que tot el món deuria alimentar-se un poquet cada dia.
Apart de tot el que he viscut a la ciutat de San Francisco que ha sigut molt sorprenent, m'ha tornata a ocorrer una coincidència de les fortes. A nou hores de diferencia de la meua terra i esperant un semàfor a la plaça de Unión Square em trobí a un ALCÀSSERO!!!!!!!! Impresionant, el senyor Paco, treballador de correus i escalador de segona professió. Havia viatjat desde sa casa al mercat fins a San Francisco per a visitar alguns parcs naturals de la zona Oest del continent nord americà i justetament és topeta en mí... Impresionant!!!! I sabeu lo primer que me digué quan em va vore? "Redeu Dani, no t'havia conegut. Estas més gròs, no?" I jo pensí: "Edeu!!! Si ho arribe a saber no te dic res..." Jajajaj!!!!! Que va! És broma... Ens ferem unes quantes birres junts i raonarem de tot un poc. Ja no sé com descriure-vos lo xicotet que crec que és el món... Me trobí a Paco en San Paco. Serà posible açò?
Dit tot açò i tornant a contar els minuts que em queden de viatge vos deixe amb les fotetxis d'una de les ciutats més boniques dels Estats Units i a la que convide a tots a visitar, si no vos para molt lluny clar... jeje!!!!
Typical San Francisco streetcar... Tope turístic!!!!
Típica arquitectura de la ciutat i els cables per als tranvies i autobussos de la ciutat. Really useful.
Bus conection!!!! I've never seen it before...
Pendents dels carrers de la ciutat de San Francisco... I les vies del tranvía sempre presents.
Transamerica Pyramid, centre de Downtown... Really beautiful!!!!
Carrer "intratable", I mean, era imposible caminar amunt o avall de la pendent que tenía. Menos mal que tenía escaleres habilitades.
Ningú va ser capaç de pillar l'essencia de la vista incloguent-me a mí... so I had to take the picture. It's nice, isn`t it?
Alcatraz?... no, el maleït vent posant-me els cuernos... jaja!!!!
Sea Lions que no és lo mateix que dir "vore lleons"(si se diu en anglés)... Esta és de Aitan... "xapa"?
No coment.
Després de casi sis messets... ahí està. Banyat per el Pacific i per els nuvols com és habitual. Golden Gate Bridge!!!!!!!
"Pilarot" bestia... I roget com en les típiques fotos de la ciutat... I was there... jeje
Descans durant el dia de correr la ciutat en bici. Picaeta de peix i cervesseta en bolsa de paper per si la poli... jeje
Soparet de marisc de San Francisco en els espanyols... el reencuentro, sopar fluix.
Paul i el garito gay... Really fun. Come on Paul! That lesbian is staring you... even the lesbians? Jajaja!!!!
Pub crawls... OMG!!!!!!
Paco paquito paco!!!! Salvatge!!!!!!! Aixina que estic un poc més gròs?!!!! Edeu!!!! Jajajja!!!!!
Esta vegada no se m'"asgarrà" el pantaló però casi... Línea de flotació. Sunset in Golden Gate Bridge...
I bueno, ja hem trobe a NY, altra vegada. La ciutat que em va veure arribar i la ciutat que em va a vore partir. Em pregunte si açò és pot considerar com el final del viatge o el principi d'un nou viatge... I don't even know but the only thing I really know is I'm gonna let it flow and overall... Take it easy my friend!!!
Bona nit i bona sort xiquillos...
Dani.
Esta ciutat ofereix un munt de cosses sorprenents, totes elles insertades en una cuadrícula de carrers i avingudes caracteritzades per les agudes pendents, provocades pels turóns on San Francisco s'ha estés com una catifa de cases colonials amb una arquitectura molt peculiar. Visitar-la a peu és realment agotador, hi ha que compaginar els mitjans de transport públic amb els passejos a "pata" i les rutes en bicicleta. Jo ho he fet així, e inclús d'esta forma és "cansinament" agotador, de veritat, però al final del dia val la pena. He passat 7 dies a un hostel al centre de la ciutat on he conegut a moltíssima gent, especialment als meus companys d'habitació, super enrollats i ens els que he passat molts bons moments i de pas, honestly, he intentat una vegada més transformar el meu pèsim angles en algo acceptable. Que és dels viatges sense la gent en la que els comparteixes? Paul, australian "giggoló", Aitan fumador irlandés empedernit, "Phillip" alemà tímid, Alper el turkis "bolao" i com no, my spanish ex-roommate Lolo. Sí, he tornat a estar en ell i en la canaria Pepa. He passat els meus últims dies a San Francisco amb ells. Ha sigut especialment cool tornar-los a trobar a l'altra punta del continent nord americà. Hem compartit junts les vistes, les anécdotes, la festa i els "pub crawls".
Les cosses més interessant desde del meu punt de vista han sigut: Embarcadero, Presidio Park, Golden Gate Park(el parc de ciutat més gran del món, segons la guía), els tranvíes de la ciutat(turístic a més no poder), Haight street i els seu ambient hippy, Golden Gate Bridge, Lefty o'Doul(pub irlandés on he disfrutat del mundial, que per cert està posant-se més que interessant), Alamo Square i les casetes típiques contrastant amb els alts edificis del Downtown , Alcatraz, Piers, Fisherman's Wharf, Downtown i el Transamerica Pyramid, The mission (barri veí de "The castro": barri gay si és pot diferenciar de la resta de la ciutat). El tema de la homo/bisexualitat és pot palpar dia a dia i és un fet. És un viu exemple de que tot en esta vida és posible si existeix la tolerancia i la llibertat d'expresió de la qual cosa sóc partidari i de lo que tot el món deuria alimentar-se un poquet cada dia.
Apart de tot el que he viscut a la ciutat de San Francisco que ha sigut molt sorprenent, m'ha tornata a ocorrer una coincidència de les fortes. A nou hores de diferencia de la meua terra i esperant un semàfor a la plaça de Unión Square em trobí a un ALCÀSSERO!!!!!!!! Impresionant, el senyor Paco, treballador de correus i escalador de segona professió. Havia viatjat desde sa casa al mercat fins a San Francisco per a visitar alguns parcs naturals de la zona Oest del continent nord americà i justetament és topeta en mí... Impresionant!!!! I sabeu lo primer que me digué quan em va vore? "Redeu Dani, no t'havia conegut. Estas més gròs, no?" I jo pensí: "Edeu!!! Si ho arribe a saber no te dic res..." Jajajaj!!!!! Que va! És broma... Ens ferem unes quantes birres junts i raonarem de tot un poc. Ja no sé com descriure-vos lo xicotet que crec que és el món... Me trobí a Paco en San Paco. Serà posible açò?
Dit tot açò i tornant a contar els minuts que em queden de viatge vos deixe amb les fotetxis d'una de les ciutats més boniques dels Estats Units i a la que convide a tots a visitar, si no vos para molt lluny clar... jeje!!!!
Typical San Francisco streetcar... Tope turístic!!!!
Típica arquitectura de la ciutat i els cables per als tranvies i autobussos de la ciutat. Really useful.
Bus conection!!!! I've never seen it before...
Pendents dels carrers de la ciutat de San Francisco... I les vies del tranvía sempre presents.
Transamerica Pyramid, centre de Downtown... Really beautiful!!!!
Carrer "intratable", I mean, era imposible caminar amunt o avall de la pendent que tenía. Menos mal que tenía escaleres habilitades.
Ningú va ser capaç de pillar l'essencia de la vista incloguent-me a mí... so I had to take the picture. It's nice, isn`t it?
Alcatraz?... no, el maleït vent posant-me els cuernos... jaja!!!!
Sea Lions que no és lo mateix que dir "vore lleons"(si se diu en anglés)... Esta és de Aitan... "xapa"?
No coment.
Després de casi sis messets... ahí està. Banyat per el Pacific i per els nuvols com és habitual. Golden Gate Bridge!!!!!!!
"Pilarot" bestia... I roget com en les típiques fotos de la ciutat... I was there... jeje
Descans durant el dia de correr la ciutat en bici. Picaeta de peix i cervesseta en bolsa de paper per si la poli... jeje
Soparet de marisc de San Francisco en els espanyols... el reencuentro, sopar fluix.
Paul i el garito gay... Really fun. Come on Paul! That lesbian is staring you... even the lesbians? Jajaja!!!!
Pub crawls... OMG!!!!!!
Paco paquito paco!!!! Salvatge!!!!!!! Aixina que estic un poc més gròs?!!!! Edeu!!!! Jajajja!!!!!
Esta vegada no se m'"asgarrà" el pantaló però casi... Línea de flotació. Sunset in Golden Gate Bridge...
I bueno, ja hem trobe a NY, altra vegada. La ciutat que em va veure arribar i la ciutat que em va a vore partir. Em pregunte si açò és pot considerar com el final del viatge o el principi d'un nou viatge... I don't even know but the only thing I really know is I'm gonna let it flow and overall... Take it easy my friend!!!
Bona nit i bona sort xiquillos...
Dani.
domingo, 27 de junio de 2010
In the forest...
Escapant un poquet de la ciutat i dels seus encants asfaltats esta última setmana he estat perdut entre la vida de poble del estat de California i la fauna i flora d'un dels parcs més "naturals" dels estats units, Yosemite National Parc. Ha sigut un escapada pel meu conter, sense companyers ni confidents amb qui compartir esta experiencia a l'america menys coneguda, si la comparem amb les famosses ciutats en les que he estat estos últims messos. Bueno, en un principi era així però només baixar del bus al poble que us he nomenat vaig coneixer a un oriundo de Merced que em va oferir mostrar-me la part més interessant del poble i presentar-me a tots els seus amics. Impresionant la gent de poble, com sempre, no em defrauden... salvatges!!!!
Arribí al poble de Merced, al interior de l'estat de California, poble d'agricultors i de ramaders... El paisatge esta format per vinyes, camps de dacsa i vaques. I a la part interior del poble les típiques cases baixetes super cuidaes i envoltades de xespa retalladeta al mil.límetre. Vaig poder vore la típica imatge de pel.li dels propietaris de les casses a la porta de casa netejant el cotxe... really funny... pareix que queden tots a la mateixa hora per a netejar-lo maxo!!! He estat en un hotel durant 5 dies completament sòl tenint així un poc de serenitat, que per a ser sincer, després de casi 2 messos de hostel en hostel vaig notar la diferencia i "ausaes"... Fins i tot tenía piscina personal i tot perque estava practicament sòl al hotel, bueno, jo i la recepcionista que era una mexicana, "Jacky", super dolceta i agradable, acabarem contant-nos la vida i tot... jeje...
I res, el poble on estava hospedat estava a 2 hores del parc i tots els matins a les uit botes de senderisme botelles d'aigua, algo per a "rosegar" i cap allà. A tirar-li als "trails".El primer dia al bus conoguí a un xaval d'australia (estàn a tot el món els cabrons) i em va dir si m'apetia fer algún trail en ell i com no, caminar i parlar anglés de luxe... acceptí. A quina mal hora maxo!!!!! Vaig fer una de les rutes més cruels que he fet en la meua carrera com a "montanyitas" (que tampoc és que siga molt extensa)... Cinc hores cara amunt a buscar el precipici per on caía la cascada... Jo em pensava que em moría!!!! Tots els que ens creuavem que baixaven ens deien:"20 minutes" Si que pot!!!!!! I was nearly to give up I promise you... Però bueno, al final arribarem al cim de la muntanya i va mereixer la pena... Vistes de postal i aigua en forma de spray refrescant-nos la cara. Ara veureu les fotos. Eixe primer dia em vaig reventar els músculs i els dies posteriors pareixia que anava a "arrastrons"... Inútil!!!!!
I bueno, entre ruta i ruta dia "rere" dia hem trobí amb el llac "Mirror", on uns quans metres més allunyat hi havia un meandre on es podia prendre el bany i veges, després de tant de sol i tant de caminar m'ho pensí... sííííí!!!!!!! Ara, aigua més congelada no hi havia en totes les neveres i congeladors del parc... Me costà deu i ajuda mullar-me completament. Estar més d'un minut en tot el cos dins de l'aigua era físicament imposible per al cos humà. Era super graciós vore a la gent intentar prendre un bany, males cares!!!! Jajaja!!!!!! El lloc era un "paradise" la veritat. Al tornar a la ruta em doní conter que anava anant com si hagués començat el dia... super fresquet i "como nuevo"... "holy freeze water my friends". El parc Yosemite és digne de visitar i si us agrada el senderisme, com a mí, val la pena pagar l'estancia allí una setmaneta i disfrutar de la natura a pas de "hiker". Està de PUTA MARE (Tonetti, Sus, Pau, Helen, Pep, Kela.... prengau nota: YOSEMITE NATIONAL PARK).
I bueno, pel que és la vida al poble he conegut la vida d'un xaval de 21 anys independitzat, d'estil punk i supergraciós. Quedarem en la tenda on treballa (de discos, "catxinbes", "masturbaors", incienso... de tot un poc vamos) per a anar, després de tancar, de festa en els seus col.legues. La veirtat és que eren un poc "freaks" tots i m'ho passí de puta mare. El diumenge de matí anarem tots junts a jugar un partit de BASEBALL!!!! Jajaja!!!! Va ser una canya!!!! Recordeu en Chicago que vaig vore la camisa del meu familiar? Doncs sí, se me dona de puta mare aquest esport. Ja ho deia jo, sí és que he naixcut per a ser "baseball player" jeje you'll see... I la novetat és un dels postres que ací mengen, el "float" i és: O bé cervessa o bé coca-cola amb gelat de vainilla "on top". Pareix raro però està boníssim. Els xavals me digueren que és algo que la gent se fa en casa molt a sovint. La coca-cola hasta en el postre... Americans.
Fotexis:
Vinyes arribant a Merced... Vi california per a fer calimotxos perque per a saboretjar-lo no sé no sé.
Drive-thru bank... Com si fora el Macauto per en bank. Que vols posar al dia la llibreta, que vols pagar la hipoteca, traure diners... No fa falta ni que baixes del cotxe... Curiós, no, EEUU...
Aspecte de les cases, la xespa, el cotxet, el garatge... super "arreglaet", com en les pel.lis.
Bústia típica dels americans, encara no l'havia vist, però el poble està sembrat d' elles. Home sweet home...
Look at the sign: A que tipo de servicios se refiere usted? jeje
La famosa cascada del park "The Upper Yosemite waterfall". Ahí dalt vaig pujar jo després de cinc hores de calvari "senderil". It's wonderful, right?
A mitant camí de la ruta, vistes impresionants...
Half Dome, "rulo" en forma d'un quart d'esfera. La pujada a este pic és de 14 hores... No la vaig fer, però perque no tenía tan de temps que sinó...
Disimulant la reventà que duiem... australià i valencià looking for the edge...
Aconseguit, ara a buscar "the edge"...
The edge of the waterfall and the rainbow.
Pins "berros" al parc...
Sendetes per a la gent major o per a mí el segón dia... ;-). Agulletes?
Agüita!!!! Salvatjà de paratge!!!!
Les botes, al final li he tret profit després de 2 messos en la motxilla donant per cul!!!!
On passen la major part del temps d'oci els americans d'aquest poble. Cinema de Merced...
En la tenda de Damian... I això que és?
Americans de festa, Sean, Damian, John and Paul... Good guys and good night buddies...
Música country en rigurós directe... Molt divertida.
Float, típic postre al poble de Merced, Coca-cola amb gelat de vainilla... Boníssim!!!!
Jo preparant-me per a llançar... boníssim.
Bueno xiquillos, pròxima parada San Francisco o San Paco, com vuigau my friends...
Good night and good luck.
Dani.
Arribí al poble de Merced, al interior de l'estat de California, poble d'agricultors i de ramaders... El paisatge esta format per vinyes, camps de dacsa i vaques. I a la part interior del poble les típiques cases baixetes super cuidaes i envoltades de xespa retalladeta al mil.límetre. Vaig poder vore la típica imatge de pel.li dels propietaris de les casses a la porta de casa netejant el cotxe... really funny... pareix que queden tots a la mateixa hora per a netejar-lo maxo!!! He estat en un hotel durant 5 dies completament sòl tenint així un poc de serenitat, que per a ser sincer, després de casi 2 messos de hostel en hostel vaig notar la diferencia i "ausaes"... Fins i tot tenía piscina personal i tot perque estava practicament sòl al hotel, bueno, jo i la recepcionista que era una mexicana, "Jacky", super dolceta i agradable, acabarem contant-nos la vida i tot... jeje...
I res, el poble on estava hospedat estava a 2 hores del parc i tots els matins a les uit botes de senderisme botelles d'aigua, algo per a "rosegar" i cap allà. A tirar-li als "trails".El primer dia al bus conoguí a un xaval d'australia (estàn a tot el món els cabrons) i em va dir si m'apetia fer algún trail en ell i com no, caminar i parlar anglés de luxe... acceptí. A quina mal hora maxo!!!!! Vaig fer una de les rutes més cruels que he fet en la meua carrera com a "montanyitas" (que tampoc és que siga molt extensa)... Cinc hores cara amunt a buscar el precipici per on caía la cascada... Jo em pensava que em moría!!!! Tots els que ens creuavem que baixaven ens deien:"20 minutes" Si que pot!!!!!! I was nearly to give up I promise you... Però bueno, al final arribarem al cim de la muntanya i va mereixer la pena... Vistes de postal i aigua en forma de spray refrescant-nos la cara. Ara veureu les fotos. Eixe primer dia em vaig reventar els músculs i els dies posteriors pareixia que anava a "arrastrons"... Inútil!!!!!
I bueno, entre ruta i ruta dia "rere" dia hem trobí amb el llac "Mirror", on uns quans metres més allunyat hi havia un meandre on es podia prendre el bany i veges, després de tant de sol i tant de caminar m'ho pensí... sííííí!!!!!!! Ara, aigua més congelada no hi havia en totes les neveres i congeladors del parc... Me costà deu i ajuda mullar-me completament. Estar més d'un minut en tot el cos dins de l'aigua era físicament imposible per al cos humà. Era super graciós vore a la gent intentar prendre un bany, males cares!!!! Jajaja!!!!!! El lloc era un "paradise" la veritat. Al tornar a la ruta em doní conter que anava anant com si hagués començat el dia... super fresquet i "como nuevo"... "holy freeze water my friends". El parc Yosemite és digne de visitar i si us agrada el senderisme, com a mí, val la pena pagar l'estancia allí una setmaneta i disfrutar de la natura a pas de "hiker". Està de PUTA MARE (Tonetti, Sus, Pau, Helen, Pep, Kela.... prengau nota: YOSEMITE NATIONAL PARK).
I bueno, pel que és la vida al poble he conegut la vida d'un xaval de 21 anys independitzat, d'estil punk i supergraciós. Quedarem en la tenda on treballa (de discos, "catxinbes", "masturbaors", incienso... de tot un poc vamos) per a anar, després de tancar, de festa en els seus col.legues. La veirtat és que eren un poc "freaks" tots i m'ho passí de puta mare. El diumenge de matí anarem tots junts a jugar un partit de BASEBALL!!!! Jajaja!!!! Va ser una canya!!!! Recordeu en Chicago que vaig vore la camisa del meu familiar? Doncs sí, se me dona de puta mare aquest esport. Ja ho deia jo, sí és que he naixcut per a ser "baseball player" jeje you'll see... I la novetat és un dels postres que ací mengen, el "float" i és: O bé cervessa o bé coca-cola amb gelat de vainilla "on top". Pareix raro però està boníssim. Els xavals me digueren que és algo que la gent se fa en casa molt a sovint. La coca-cola hasta en el postre... Americans.
Fotexis:
Vinyes arribant a Merced... Vi california per a fer calimotxos perque per a saboretjar-lo no sé no sé.
Drive-thru bank... Com si fora el Macauto per en bank. Que vols posar al dia la llibreta, que vols pagar la hipoteca, traure diners... No fa falta ni que baixes del cotxe... Curiós, no, EEUU...
Aspecte de les cases, la xespa, el cotxet, el garatge... super "arreglaet", com en les pel.lis.
Bústia típica dels americans, encara no l'havia vist, però el poble està sembrat d' elles. Home sweet home...
Look at the sign: A que tipo de servicios se refiere usted? jeje
La famosa cascada del park "The Upper Yosemite waterfall". Ahí dalt vaig pujar jo després de cinc hores de calvari "senderil". It's wonderful, right?
A mitant camí de la ruta, vistes impresionants...
Half Dome, "rulo" en forma d'un quart d'esfera. La pujada a este pic és de 14 hores... No la vaig fer, però perque no tenía tan de temps que sinó...
Disimulant la reventà que duiem... australià i valencià looking for the edge...
Aconseguit, ara a buscar "the edge"...
The edge of the waterfall and the rainbow.
Pins "berros" al parc...
Sendetes per a la gent major o per a mí el segón dia... ;-). Agulletes?
Agüita!!!! Salvatjà de paratge!!!!
Les botes, al final li he tret profit després de 2 messos en la motxilla donant per cul!!!!
On passen la major part del temps d'oci els americans d'aquest poble. Cinema de Merced...
En la tenda de Damian... I això que és?
Americans de festa, Sean, Damian, John and Paul... Good guys and good night buddies...
Música country en rigurós directe... Molt divertida.
Float, típic postre al poble de Merced, Coca-cola amb gelat de vainilla... Boníssim!!!!
Jo preparant-me per a llançar... boníssim.
Bueno xiquillos, pròxima parada San Francisco o San Paco, com vuigau my friends...
Good night and good luck.
Dani.
martes, 22 de junio de 2010
Açò és HÒLLYWOOOOOOD!!!!! (Per a Juanki, Txiku i Salva... ara sí!!!)
Yeah!!!!! I like Los Angeles… La meca del cine, el “séptimo arte”. I like Los Angeles, a pesar de lo tediós que és tindre que menejar-se per ella fent un milió de “transfers” de bussos per arribar als diferents llocs on están localitzades les diferents atraccions de la ciutat i a pesar de lo que la gent comenta sobre està ciutat posant-la a l’altura del “betún”, perque segons ells, sols pots trobar cosses interessants relacionades amb la gran pantalla i el celuloide però no és així. I like L.A. perque en la inmensa superficie (4000 milles cuadrades) caben casi 88 ciutats i ja vos podeu imaginar això a que dona lloc… diversitat cultural a més no poder. Caminant per la ciutat pots trobar-te desde Susi, hasta burrito, passant per cuina thai, fast food, mojitos i “papas con frijoles”, cuina rusa, kebabs, cuina canaria… La cultura predominant arreu de la ciutat és la sudamericana i especialmente la mexicana, encara que sempre estàn present els orientals, els arabs... i els californians… Si la meua estancia a San Diego ja me resultà diferent per la forma de viure dels californians ara a LA les cosses tornen a repetir-se però més accentuades, per lo qual encara segueixen llamant-me l’atenció. El tema dels “tatoos” els torna locos i poden passar-se hores i hores parlant d’ells. Fins i tot em senc extrany i tot, sóc el únic raro que no té una rosa o algo paregut tatuat a l’esquena, o al “bascoll”… o a la punta del rabo!!!! Que pesats!!!! Jajaja!!!! He estat tentat un parell de vegades a entrar a una deixes tendes amb el típic tatuador tatuat (“quien será el tatuador que lo destatue…” jeje) fins a les celles… però no!!!!!!! En mí no podrán!!!!
Sabeu la típica historia de pel.lícula del pres que és posat en llibertat de la presó i li donen una bolsa de plàstic amb totes les seues poques pertenencies per a començar una nova vida? Doncs jo he conegut a un d’eixos pressos al arribar a L.A. Em vaig fer un parell de birres en ell agraïnt-li mostrar-me el camí fins al hostel (perque l’estació d’autobussos estava casi en Nigeria maxo, és un dir)... Eixe tipus d’hitòria és real i jo he conegut al protagonista per un instant, va ser curiós i un poc esgarrifós però el xaval (50 anys) estava arrepentit i se portà de puta mare… Ara estic hospedat a un hostel a primera línea de platja a Venice Beach, el centre de lo més hippy de la ciutat i així és, fins i tot hi ha oficines de medicina natural on et recepten marihuana per a curar-te els mals. Però no us equivoqueu no he gastat ni un “dime” en estes oficines de medicina perque lo meu ja no té remei… jaja!!!! I la típica imatge de “los vigilantes de la playa” encara que és a Malibú (un poc més lluny) és exactament la mateixa: Dones, vent, gavines esperant a devorar qualsevol cosa comestible que els banyistes/surfistes es deixen oblidat a l’arena, “todoterrenos”, “body builders”, bikinis, hippies, surfers, sol, arena i mar… “Paradise” bohemi i místic a la vora de la mar: Welcome to L.A. beaches!!!! I ací estic jo, motxilla a l’esquena a dotorejar un poquet més.
I dotorejant dotorejant hem trobí amb la festa més esperada per tots els americans amants del “basketball” i la NBA. Justetament el dia que vaig decidir visitar el Downtown de la ciutat de L.A. era el dia de la gran final: Lakers-Boston Celtics. Evidentment no va ser casualitat… jeje!!!! Vaig gaudir de la final dels Lakers (guanyadors una vegada més este any) a l’estadi (Staples center) dels LAKERS!!!!! Bueno, no dins, però si fora amb tota l’afició com a loca!!!! Dur, no pensí en tú… no!!!!! Tú hagueres disfrutat com un xiquet tio!!!! Vaig intentar conseguir algún ticket però eren caríssims!!!! Que festa maxo!!! Que festa!!!! Go Lakers go!!!!!!
Amb la companyia dels meus roommates suecos Gabriell and Pier els quals me feren apujar al “Gelly center” on es poden vore unes quantes vistes de la ciutat desde una de les montanyes que rodegen la ciutat de L.A. Però degut a l’”smog” és podía veure poc. Esta ciutat té molta contaminació encara que diuen que tenen molta cultura de caminar… Riau!!!! Com van a caminar si tot està a prendre per cul!!!!!! Besties!!!!!! L’altre dia vaig decidir patejar-me la ciutat com de costum i estaguí a Beverly Hills, Melrose Ave i Hollywood Blvd fins arribar al famós cartell de “HOLLYWOOD”. Estaguí com 7 hores caminant per carrers i avingudes, contemplant la vida diaria dels californians i “californians” que viuen a L.A. Va ser molt graciós veure el típic CVS(supermercat present a tot el país) al barri de Beverly Hills perque a dins els preus són iguals però la decoració no té res a veure en la dels demés. Tot super nou i cuidat però lo més “funny” fou el parking… estava plé de Ferraris, Porsches, Mercedes, BMW de gama alta… que risa!!!! Els carrers del barri, són com si anares per la fira del automóvil vinga el “cochaso” i els famossos parquimetres sols funcionen amb tarjeta de credit. Us podeu imaginar, no? Beverly Hills 90210 “Sensación de vivir”, aixina jo també. I les cases posen la carn de gallina. The same at Melrose Ave. I de Hollywood... que voleu que vos conte de Hollywood? Tots ho conegueu… Walk of the fame, Kodak Theatre i Grauman’s Chinese Theatre amb les estrelles amb el nom dels actors més famossos (hi han més de 2000) i les “imprints” dels famossos sobre el cement. Vaig vore una pel.lí i tot allí mateixa nens… Que wapo!
I bueno, com no, la platja de Santa Monica i el seu famós Pier on tenen instal.lat un parc d’atracción rollo fira amb muntanya rusa incluïda… So beautiful!!!!! Típica imatge de la ciutat. Ah!! Per cert, la platja esta molt bé per a disfrutar de les vistes… i per a nadar també. Però a més, he estat a un concert a la vora de la platja de 5 grups. Rap, New Metal, Rock i Indi. La veritat és que el montaje era espectacular, el equip de so impresionant i com sonava, però els grups… “basofia” pura. És lo que tenen ací en els “perfomances”, l’essencia de les cosses sempre maquilladeta amb l’estética i la grandiossitat per a que resulte més del que en realitat és. M’enteneu, no? Al final lo més interessant estava al public… Ara és quan jo diría... açò és Hòllywooooooood!!!!!! ;-) Eh, Juanki? Pau? Salva?
Pictures of the fame:
Esta imatge me recorda molt a la caràtula dels CD's que tens a casa Juan Diego... Music & Surf... Yeah!!!!!
Imatge típica dels carrers de L.A. i el col.lega Gabrielle from Sweden...
L'smog i la ciutat... brut però cert... "Getty Center" primer cop d'ull a la ciutat. És imposible veure inclús desde les altures on acaba. This city is fucking big buddy!!!!
Vistes desde l'habitació del hostel a primera línea de platja... Venice Beach a la porta de casa. Que t'ha paregut morrut!!!!?????
You choose...
David Hasselhof esperant-me "pa" tancar la "baywacth tower". Edeu!!! Me resulta tan familiar.
"Monopatilandia" a Venice beach... So de les rodes dels "monopatins" sobre les rampes de cement... Annoying?
Altra forma de vore la vida si cap a Venice beach... "Rulòt" hippie...
Com compaginar el patinatge sobre rodes i la interpretació "electrico-guitarril"i damunt guanyar-te la vida... A Venice Beach és posible... why not?
Downtown, Walt Disney Hall where the L.A. Philarmonic Orchestra plays... Rollo Guggenheim, no?
Tota la ciutat volcada en la gran final... 3 Lakers-3Boston Celtics i la final finalíssima es jugava a L.A. fins i tot el autobussos animaven a Pau i cia.
Estadi dels Lakers 3 hores abans del partit!!!!!!!! Staples Center!!!!! Nyenya!!!! The perfect day!!!!
2 hours left...
Incondicionalment, no?
After the game... Al col.lega pareix que ja se li havia oblidat el resultat. El trio vivía a un apartament vora mar i pagaven al voltant de 2700 dollars each monthly... Crisis?
Ells i els tatoos... Per sort en eixe moment i després de casi tres hores(és un dir) ja estava apunt d'arribar al turmell... Adivineu per on començà? Obsesió?
Famosa senyal del hotel Beverly Hills pillada de refiló però la tinc jeje!!!! Torna arrere a buscar-la saps? Bambolla segura als peus...
Entrada a la zona residencial... Nyenya!!!!!
Caseta "humilde" com totes les del barri. Fills de...!!!!!!!
Walk of the fame i Hollywood Blvd... There you go...
Grauman's Chinese Theatre veí del Kodak Theatre i on es troben les imprentes sobre el cement dels "famossos".
Esta fotografia va dedicada a algú que jo me sé, que no li "agrà" ni res... Per a tú perla...
Per als meus ex-companyers de casa. Ahí també estava buddies... Hasta en la sopa!!!! No sé perque pensí en vosaltres...
I esta per a mí i per als fans incondicionals del rei del Pop... Salvatge!!!! By the way, jo estic realitzant la mateixa "metamorfosi" que ell va fer però a la inversa, cada vegada estic més negre... jeje...
Entrades comprades dels cines de Hollywood i roses de L.A. extremadament boníssimes, clar, amb el toc de mantega que els agrada als americans.
On està l'estora roja?!!! Bueno, almenys hi havien cintes de protecció i pareixía que anava a passar algo... però no!!! Simplement era crear espectació... Edeu!!!!
Després de sis hores patejant per la ciutat encara tinguí que caminar com a 2 milles cara amunt per a arribar a fer la foto com Deu mana, però no hi havia forma de fer-me-la a mí mateixa, i tinguí que demanar-li ajuda a una xica, per cert fluixíssima, però com sempre no l'acaben d'acertar. Ni a la segona. Ah!!! Per cert, el cartell és prou xicotet.
Porta d'entrada al Santa Monica Pier... Welcome to the beach!!!!!
Per fí aconseguit!!!! Vigilant, banyador roig, todoterreno groguet i "flotador" jajaja!!!! Tan difícil és centrar la foto? Me caguen... Arma'm de paciencia senyor... Grrrrr!!!!!
Imatge del Pier en hora de platja!!!! Noria i muntanya rusa!!!!! Santa Monica Beach!!!!
Concert de Rap a la platja de Santa Monica... Hey Bro... ah! ah! ah!
Tornant al meu hostel a fer la maleta, vaig girar el cap i açò és el que em vaig trobar... Tenía que capturar-ho. Els sunsets a California són molt "rebonicos"... Us ho tenía que mostrar. Després de fer la foto, que vaig fer mentres sentía el MP3, començà a sonar una cançò que m'encanta i que va fer-me sentir un poc de melancolia mentres les meues petjades anaven desapareguent de l'arena al ritme de les oles, que pareixien lluitar, passant-se per sobre unes sobre altres, per a aconseguir engolir-se a cada cop, amb l'ajuda de la marea, un centímetre més de platja. Vos l'escric en el blog, si voleu l'escolteu... És de Incubus... Grup indicat per al lloc i la situació i a més crec que el misatge està prou clar:
I WISH YOU WERE HERE
I dig my toes into the sand
The ocean looks like a thousand diamonds
Strewn across a blue blanket
I lean against the wind
Pretend that I am weightless
And in this moment I am happy...happy
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
I lay my head onto the sand
The sky resembles a back lit canopy
With holes punched in it
I'm counting UFOs
I signal them with my lighter
And in this moment I am happy...happy
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
Wish you were here
The world's a roller coaster
And I am not strapped in
Maybe I should hold with care
But my hands are busy in the air saying:
I wish you were here
I wish you were
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
Wish you were here
Efectivament, la gent que coneguí estava equivocada, hi ha molt que fer i que vore en esta ciutat. A mí personalment m'ha agradat i m'haguera quedat uns quans dies més però "la naturaleza me llama"... into the wild...jaja!!!! Vaig a buscar les cascades, les sequoies i els ossos negres a Yosemite. Pròxima parada Merced, poble xicotet americà prop del parc, desde el que me desplaçaré al parc natural per a fer un poc de senderisme i bici per la natura... Mataré tres tiros de un pajaro jeje i vore la vida del poble rural americà, un dels parcs més interessant de EEUU i les sequoies...
Cada vegada queda menys... apureeeeeennn!!!!!
Good night and good luck my friends...
Dani.
Sabeu la típica historia de pel.lícula del pres que és posat en llibertat de la presó i li donen una bolsa de plàstic amb totes les seues poques pertenencies per a començar una nova vida? Doncs jo he conegut a un d’eixos pressos al arribar a L.A. Em vaig fer un parell de birres en ell agraïnt-li mostrar-me el camí fins al hostel (perque l’estació d’autobussos estava casi en Nigeria maxo, és un dir)... Eixe tipus d’hitòria és real i jo he conegut al protagonista per un instant, va ser curiós i un poc esgarrifós però el xaval (50 anys) estava arrepentit i se portà de puta mare… Ara estic hospedat a un hostel a primera línea de platja a Venice Beach, el centre de lo més hippy de la ciutat i així és, fins i tot hi ha oficines de medicina natural on et recepten marihuana per a curar-te els mals. Però no us equivoqueu no he gastat ni un “dime” en estes oficines de medicina perque lo meu ja no té remei… jaja!!!! I la típica imatge de “los vigilantes de la playa” encara que és a Malibú (un poc més lluny) és exactament la mateixa: Dones, vent, gavines esperant a devorar qualsevol cosa comestible que els banyistes/surfistes es deixen oblidat a l’arena, “todoterrenos”, “body builders”, bikinis, hippies, surfers, sol, arena i mar… “Paradise” bohemi i místic a la vora de la mar: Welcome to L.A. beaches!!!! I ací estic jo, motxilla a l’esquena a dotorejar un poquet més.
I dotorejant dotorejant hem trobí amb la festa més esperada per tots els americans amants del “basketball” i la NBA. Justetament el dia que vaig decidir visitar el Downtown de la ciutat de L.A. era el dia de la gran final: Lakers-Boston Celtics. Evidentment no va ser casualitat… jeje!!!! Vaig gaudir de la final dels Lakers (guanyadors una vegada més este any) a l’estadi (Staples center) dels LAKERS!!!!! Bueno, no dins, però si fora amb tota l’afició com a loca!!!! Dur, no pensí en tú… no!!!!! Tú hagueres disfrutat com un xiquet tio!!!! Vaig intentar conseguir algún ticket però eren caríssims!!!! Que festa maxo!!! Que festa!!!! Go Lakers go!!!!!!
Amb la companyia dels meus roommates suecos Gabriell and Pier els quals me feren apujar al “Gelly center” on es poden vore unes quantes vistes de la ciutat desde una de les montanyes que rodegen la ciutat de L.A. Però degut a l’”smog” és podía veure poc. Esta ciutat té molta contaminació encara que diuen que tenen molta cultura de caminar… Riau!!!! Com van a caminar si tot està a prendre per cul!!!!!! Besties!!!!!! L’altre dia vaig decidir patejar-me la ciutat com de costum i estaguí a Beverly Hills, Melrose Ave i Hollywood Blvd fins arribar al famós cartell de “HOLLYWOOD”. Estaguí com 7 hores caminant per carrers i avingudes, contemplant la vida diaria dels californians i “californians” que viuen a L.A. Va ser molt graciós veure el típic CVS(supermercat present a tot el país) al barri de Beverly Hills perque a dins els preus són iguals però la decoració no té res a veure en la dels demés. Tot super nou i cuidat però lo més “funny” fou el parking… estava plé de Ferraris, Porsches, Mercedes, BMW de gama alta… que risa!!!! Els carrers del barri, són com si anares per la fira del automóvil vinga el “cochaso” i els famossos parquimetres sols funcionen amb tarjeta de credit. Us podeu imaginar, no? Beverly Hills 90210 “Sensación de vivir”, aixina jo també. I les cases posen la carn de gallina. The same at Melrose Ave. I de Hollywood... que voleu que vos conte de Hollywood? Tots ho conegueu… Walk of the fame, Kodak Theatre i Grauman’s Chinese Theatre amb les estrelles amb el nom dels actors més famossos (hi han més de 2000) i les “imprints” dels famossos sobre el cement. Vaig vore una pel.lí i tot allí mateixa nens… Que wapo!
I bueno, com no, la platja de Santa Monica i el seu famós Pier on tenen instal.lat un parc d’atracción rollo fira amb muntanya rusa incluïda… So beautiful!!!!! Típica imatge de la ciutat. Ah!! Per cert, la platja esta molt bé per a disfrutar de les vistes… i per a nadar també. Però a més, he estat a un concert a la vora de la platja de 5 grups. Rap, New Metal, Rock i Indi. La veritat és que el montaje era espectacular, el equip de so impresionant i com sonava, però els grups… “basofia” pura. És lo que tenen ací en els “perfomances”, l’essencia de les cosses sempre maquilladeta amb l’estética i la grandiossitat per a que resulte més del que en realitat és. M’enteneu, no? Al final lo més interessant estava al public… Ara és quan jo diría... açò és Hòllywooooooood!!!!!! ;-) Eh, Juanki? Pau? Salva?
Pictures of the fame:
Esta imatge me recorda molt a la caràtula dels CD's que tens a casa Juan Diego... Music & Surf... Yeah!!!!!
Imatge típica dels carrers de L.A. i el col.lega Gabrielle from Sweden...
L'smog i la ciutat... brut però cert... "Getty Center" primer cop d'ull a la ciutat. És imposible veure inclús desde les altures on acaba. This city is fucking big buddy!!!!
Vistes desde l'habitació del hostel a primera línea de platja... Venice Beach a la porta de casa. Que t'ha paregut morrut!!!!?????
You choose...
David Hasselhof esperant-me "pa" tancar la "baywacth tower". Edeu!!! Me resulta tan familiar.
"Monopatilandia" a Venice beach... So de les rodes dels "monopatins" sobre les rampes de cement... Annoying?
Altra forma de vore la vida si cap a Venice beach... "Rulòt" hippie...
Com compaginar el patinatge sobre rodes i la interpretació "electrico-guitarril"i damunt guanyar-te la vida... A Venice Beach és posible... why not?
Downtown, Walt Disney Hall where the L.A. Philarmonic Orchestra plays... Rollo Guggenheim, no?
Tota la ciutat volcada en la gran final... 3 Lakers-3Boston Celtics i la final finalíssima es jugava a L.A. fins i tot el autobussos animaven a Pau i cia.
Estadi dels Lakers 3 hores abans del partit!!!!!!!! Staples Center!!!!! Nyenya!!!! The perfect day!!!!
2 hours left...
Incondicionalment, no?
After the game... Al col.lega pareix que ja se li havia oblidat el resultat. El trio vivía a un apartament vora mar i pagaven al voltant de 2700 dollars each monthly... Crisis?
Ells i els tatoos... Per sort en eixe moment i després de casi tres hores(és un dir) ja estava apunt d'arribar al turmell... Adivineu per on començà? Obsesió?
Famosa senyal del hotel Beverly Hills pillada de refiló però la tinc jeje!!!! Torna arrere a buscar-la saps? Bambolla segura als peus...
Entrada a la zona residencial... Nyenya!!!!!
Caseta "humilde" com totes les del barri. Fills de...!!!!!!!
Walk of the fame i Hollywood Blvd... There you go...
Grauman's Chinese Theatre veí del Kodak Theatre i on es troben les imprentes sobre el cement dels "famossos".
Esta fotografia va dedicada a algú que jo me sé, que no li "agrà" ni res... Per a tú perla...
Per als meus ex-companyers de casa. Ahí també estava buddies... Hasta en la sopa!!!! No sé perque pensí en vosaltres...
I esta per a mí i per als fans incondicionals del rei del Pop... Salvatge!!!! By the way, jo estic realitzant la mateixa "metamorfosi" que ell va fer però a la inversa, cada vegada estic més negre... jeje...
Entrades comprades dels cines de Hollywood i roses de L.A. extremadament boníssimes, clar, amb el toc de mantega que els agrada als americans.
On està l'estora roja?!!! Bueno, almenys hi havien cintes de protecció i pareixía que anava a passar algo... però no!!! Simplement era crear espectació... Edeu!!!!
Després de sis hores patejant per la ciutat encara tinguí que caminar com a 2 milles cara amunt per a arribar a fer la foto com Deu mana, però no hi havia forma de fer-me-la a mí mateixa, i tinguí que demanar-li ajuda a una xica, per cert fluixíssima, però com sempre no l'acaben d'acertar. Ni a la segona. Ah!!! Per cert, el cartell és prou xicotet.
Porta d'entrada al Santa Monica Pier... Welcome to the beach!!!!!
Per fí aconseguit!!!! Vigilant, banyador roig, todoterreno groguet i "flotador" jajaja!!!! Tan difícil és centrar la foto? Me caguen... Arma'm de paciencia senyor... Grrrrr!!!!!
Imatge del Pier en hora de platja!!!! Noria i muntanya rusa!!!!! Santa Monica Beach!!!!
Concert de Rap a la platja de Santa Monica... Hey Bro... ah! ah! ah!
Tornant al meu hostel a fer la maleta, vaig girar el cap i açò és el que em vaig trobar... Tenía que capturar-ho. Els sunsets a California són molt "rebonicos"... Us ho tenía que mostrar. Després de fer la foto, que vaig fer mentres sentía el MP3, començà a sonar una cançò que m'encanta i que va fer-me sentir un poc de melancolia mentres les meues petjades anaven desapareguent de l'arena al ritme de les oles, que pareixien lluitar, passant-se per sobre unes sobre altres, per a aconseguir engolir-se a cada cop, amb l'ajuda de la marea, un centímetre més de platja. Vos l'escric en el blog, si voleu l'escolteu... És de Incubus... Grup indicat per al lloc i la situació i a més crec que el misatge està prou clar:
I WISH YOU WERE HERE
I dig my toes into the sand
The ocean looks like a thousand diamonds
Strewn across a blue blanket
I lean against the wind
Pretend that I am weightless
And in this moment I am happy...happy
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
I lay my head onto the sand
The sky resembles a back lit canopy
With holes punched in it
I'm counting UFOs
I signal them with my lighter
And in this moment I am happy...happy
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
Wish you were here
The world's a roller coaster
And I am not strapped in
Maybe I should hold with care
But my hands are busy in the air saying:
I wish you were here
I wish you were
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
Wish you were here
Efectivament, la gent que coneguí estava equivocada, hi ha molt que fer i que vore en esta ciutat. A mí personalment m'ha agradat i m'haguera quedat uns quans dies més però "la naturaleza me llama"... into the wild...jaja!!!! Vaig a buscar les cascades, les sequoies i els ossos negres a Yosemite. Pròxima parada Merced, poble xicotet americà prop del parc, desde el que me desplaçaré al parc natural per a fer un poc de senderisme i bici per la natura... Mataré tres tiros de un pajaro jeje i vore la vida del poble rural americà, un dels parcs més interessant de EEUU i les sequoies...
Cada vegada queda menys... apureeeeeennn!!!!!
Good night and good luck my friends...
Dani.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)