Yeah!!!!! I like Los Angeles… La meca del cine, el “séptimo arte”. I like Los Angeles, a pesar de lo tediós que és tindre que menejar-se per ella fent un milió de “transfers” de bussos per arribar als diferents llocs on están localitzades les diferents atraccions de la ciutat i a pesar de lo que la gent comenta sobre està ciutat posant-la a l’altura del “betún”, perque segons ells, sols pots trobar cosses interessants relacionades amb la gran pantalla i el celuloide però no és així. I like L.A. perque en la inmensa superficie (4000 milles cuadrades) caben casi 88 ciutats i ja vos podeu imaginar això a que dona lloc… diversitat cultural a més no poder. Caminant per la ciutat pots trobar-te desde Susi, hasta burrito, passant per cuina thai, fast food, mojitos i “papas con frijoles”, cuina rusa, kebabs, cuina canaria… La cultura predominant arreu de la ciutat és la sudamericana i especialmente la mexicana, encara que sempre estàn present els orientals, els arabs... i els californians… Si la meua estancia a San Diego ja me resultà diferent per la forma de viure dels californians ara a LA les cosses tornen a repetir-se però més accentuades, per lo qual encara segueixen llamant-me l’atenció. El tema dels “tatoos” els torna locos i poden passar-se hores i hores parlant d’ells. Fins i tot em senc extrany i tot, sóc el únic raro que no té una rosa o algo paregut tatuat a l’esquena, o al “bascoll”… o a la punta del rabo!!!! Que pesats!!!! Jajaja!!!! He estat tentat un parell de vegades a entrar a una deixes tendes amb el típic tatuador tatuat (“quien será el tatuador que lo destatue…” jeje) fins a les celles… però no!!!!!!! En mí no podrán!!!!
Sabeu la típica historia de pel.lícula del pres que és posat en llibertat de la presó i li donen una bolsa de plàstic amb totes les seues poques pertenencies per a començar una nova vida? Doncs jo he conegut a un d’eixos pressos al arribar a L.A. Em vaig fer un parell de birres en ell agraïnt-li mostrar-me el camí fins al hostel (perque l’estació d’autobussos estava casi en Nigeria maxo, és un dir)... Eixe tipus d’hitòria és real i jo he conegut al protagonista per un instant, va ser curiós i un poc esgarrifós però el xaval (50 anys) estava arrepentit i se portà de puta mare… Ara estic hospedat a un hostel a primera línea de platja a Venice Beach, el centre de lo més hippy de la ciutat i així és, fins i tot hi ha oficines de medicina natural on et recepten marihuana per a curar-te els mals. Però no us equivoqueu no he gastat ni un “dime” en estes oficines de medicina perque lo meu ja no té remei… jaja!!!! I la típica imatge de “los vigilantes de la playa” encara que és a Malibú (un poc més lluny) és exactament la mateixa: Dones, vent, gavines esperant a devorar qualsevol cosa comestible que els banyistes/surfistes es deixen oblidat a l’arena, “todoterrenos”, “body builders”, bikinis, hippies, surfers, sol, arena i mar… “Paradise” bohemi i místic a la vora de la mar: Welcome to L.A. beaches!!!! I ací estic jo, motxilla a l’esquena a dotorejar un poquet més.
I dotorejant dotorejant hem trobí amb la festa més esperada per tots els americans amants del “basketball” i la NBA. Justetament el dia que vaig decidir visitar el Downtown de la ciutat de L.A. era el dia de la gran final: Lakers-Boston Celtics. Evidentment no va ser casualitat… jeje!!!! Vaig gaudir de la final dels Lakers (guanyadors una vegada més este any) a l’estadi (Staples center) dels LAKERS!!!!! Bueno, no dins, però si fora amb tota l’afició com a loca!!!! Dur, no pensí en tú… no!!!!! Tú hagueres disfrutat com un xiquet tio!!!! Vaig intentar conseguir algún ticket però eren caríssims!!!! Que festa maxo!!! Que festa!!!! Go Lakers go!!!!!!
Amb la companyia dels meus roommates suecos Gabriell and Pier els quals me feren apujar al “Gelly center” on es poden vore unes quantes vistes de la ciutat desde una de les montanyes que rodegen la ciutat de L.A. Però degut a l’”smog” és podía veure poc. Esta ciutat té molta contaminació encara que diuen que tenen molta cultura de caminar… Riau!!!! Com van a caminar si tot està a prendre per cul!!!!!! Besties!!!!!! L’altre dia vaig decidir patejar-me la ciutat com de costum i estaguí a Beverly Hills, Melrose Ave i Hollywood Blvd fins arribar al famós cartell de “HOLLYWOOD”. Estaguí com 7 hores caminant per carrers i avingudes, contemplant la vida diaria dels californians i “californians” que viuen a L.A. Va ser molt graciós veure el típic CVS(supermercat present a tot el país) al barri de Beverly Hills perque a dins els preus són iguals però la decoració no té res a veure en la dels demés. Tot super nou i cuidat però lo més “funny” fou el parking… estava plé de Ferraris, Porsches, Mercedes, BMW de gama alta… que risa!!!! Els carrers del barri, són com si anares per la fira del automóvil vinga el “cochaso” i els famossos parquimetres sols funcionen amb tarjeta de credit. Us podeu imaginar, no? Beverly Hills 90210 “Sensación de vivir”, aixina jo també. I les cases posen la carn de gallina. The same at Melrose Ave. I de Hollywood... que voleu que vos conte de Hollywood? Tots ho conegueu… Walk of the fame, Kodak Theatre i Grauman’s Chinese Theatre amb les estrelles amb el nom dels actors més famossos (hi han més de 2000) i les “imprints” dels famossos sobre el cement. Vaig vore una pel.lí i tot allí mateixa nens… Que wapo!
I bueno, com no, la platja de Santa Monica i el seu famós Pier on tenen instal.lat un parc d’atracción rollo fira amb muntanya rusa incluïda… So beautiful!!!!! Típica imatge de la ciutat. Ah!! Per cert, la platja esta molt bé per a disfrutar de les vistes… i per a nadar també. Però a més, he estat a un concert a la vora de la platja de 5 grups. Rap, New Metal, Rock i Indi. La veritat és que el montaje era espectacular, el equip de so impresionant i com sonava, però els grups… “basofia” pura. És lo que tenen ací en els “perfomances”, l’essencia de les cosses sempre maquilladeta amb l’estética i la grandiossitat per a que resulte més del que en realitat és. M’enteneu, no? Al final lo més interessant estava al public… Ara és quan jo diría... açò és Hòllywooooooood!!!!!! ;-) Eh, Juanki? Pau? Salva?
Pictures of the fame:
Esta imatge me recorda molt a la caràtula dels CD's que tens a casa Juan Diego... Music & Surf... Yeah!!!!!
Imatge típica dels carrers de L.A. i el col.lega Gabrielle from Sweden...
L'smog i la ciutat... brut però cert... "Getty Center" primer cop d'ull a la ciutat. És imposible veure inclús desde les altures on acaba. This city is fucking big buddy!!!!
Vistes desde l'habitació del hostel a primera línea de platja... Venice Beach a la porta de casa. Que t'ha paregut morrut!!!!?????
You choose...
David Hasselhof esperant-me "pa" tancar la "baywacth tower". Edeu!!! Me resulta tan familiar.
"Monopatilandia" a Venice beach... So de les rodes dels "monopatins" sobre les rampes de cement... Annoying?
Altra forma de vore la vida si cap a Venice beach... "Rulòt" hippie...
Com compaginar el patinatge sobre rodes i la interpretació "electrico-guitarril"i damunt guanyar-te la vida... A Venice Beach és posible... why not?
Downtown, Walt Disney Hall where the L.A. Philarmonic Orchestra plays... Rollo Guggenheim, no?
Tota la ciutat volcada en la gran final... 3 Lakers-3Boston Celtics i la final finalíssima es jugava a L.A. fins i tot el autobussos animaven a Pau i cia.
Estadi dels Lakers 3 hores abans del partit!!!!!!!! Staples Center!!!!! Nyenya!!!! The perfect day!!!!
2 hours left...
Incondicionalment, no?
After the game... Al col.lega pareix que ja se li havia oblidat el resultat. El trio vivía a un apartament vora mar i pagaven al voltant de 2700 dollars each monthly... Crisis?
Ells i els tatoos... Per sort en eixe moment i després de casi tres hores(és un dir) ja estava apunt d'arribar al turmell... Adivineu per on començà? Obsesió?
Famosa senyal del hotel Beverly Hills pillada de refiló però la tinc jeje!!!! Torna arrere a buscar-la saps? Bambolla segura als peus...
Entrada a la zona residencial... Nyenya!!!!!
Caseta "humilde" com totes les del barri. Fills de...!!!!!!!
Walk of the fame i Hollywood Blvd... There you go...
Grauman's Chinese Theatre veí del Kodak Theatre i on es troben les imprentes sobre el cement dels "famossos".
Esta fotografia va dedicada a algú que jo me sé, que no li "agrà" ni res... Per a tú perla...
Per als meus ex-companyers de casa. Ahí també estava buddies... Hasta en la sopa!!!! No sé perque pensí en vosaltres...
I esta per a mí i per als fans incondicionals del rei del Pop... Salvatge!!!! By the way, jo estic realitzant la mateixa "metamorfosi" que ell va fer però a la inversa, cada vegada estic més negre... jeje...
Entrades comprades dels cines de Hollywood i roses de L.A. extremadament boníssimes, clar, amb el toc de mantega que els agrada als americans.
On està l'estora roja?!!! Bueno, almenys hi havien cintes de protecció i pareixía que anava a passar algo... però no!!! Simplement era crear espectació... Edeu!!!!
Després de sis hores patejant per la ciutat encara tinguí que caminar com a 2 milles cara amunt per a arribar a fer la foto com Deu mana, però no hi havia forma de fer-me-la a mí mateixa, i tinguí que demanar-li ajuda a una xica, per cert fluixíssima, però com sempre no l'acaben d'acertar. Ni a la segona. Ah!!! Per cert, el cartell és prou xicotet.
Porta d'entrada al Santa Monica Pier... Welcome to the beach!!!!!
Per fí aconseguit!!!! Vigilant, banyador roig, todoterreno groguet i "flotador" jajaja!!!! Tan difícil és centrar la foto? Me caguen... Arma'm de paciencia senyor... Grrrrr!!!!!
Imatge del Pier en hora de platja!!!! Noria i muntanya rusa!!!!! Santa Monica Beach!!!!
Concert de Rap a la platja de Santa Monica... Hey Bro... ah! ah! ah!
Tornant al meu hostel a fer la maleta, vaig girar el cap i açò és el que em vaig trobar... Tenía que capturar-ho. Els sunsets a California són molt "rebonicos"... Us ho tenía que mostrar. Després de fer la foto, que vaig fer mentres sentía el MP3, començà a sonar una cançò que m'encanta i que va fer-me sentir un poc de melancolia mentres les meues petjades anaven desapareguent de l'arena al ritme de les oles, que pareixien lluitar, passant-se per sobre unes sobre altres, per a aconseguir engolir-se a cada cop, amb l'ajuda de la marea, un centímetre més de platja. Vos l'escric en el blog, si voleu l'escolteu... És de Incubus... Grup indicat per al lloc i la situació i a més crec que el misatge està prou clar:
I WISH YOU WERE HERE
I dig my toes into the sand
The ocean looks like a thousand diamonds
Strewn across a blue blanket
I lean against the wind
Pretend that I am weightless
And in this moment I am happy...happy
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
I lay my head onto the sand
The sky resembles a back lit canopy
With holes punched in it
I'm counting UFOs
I signal them with my lighter
And in this moment I am happy...happy
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
Wish you were here
The world's a roller coaster
And I am not strapped in
Maybe I should hold with care
But my hands are busy in the air saying:
I wish you were here
I wish you were
I wish you were here
I wish you were here
I wish you were here
Wish you were here
Efectivament, la gent que coneguí estava equivocada, hi ha molt que fer i que vore en esta ciutat. A mí personalment m'ha agradat i m'haguera quedat uns quans dies més però "la naturaleza me llama"... into the wild...jaja!!!! Vaig a buscar les cascades, les sequoies i els ossos negres a Yosemite. Pròxima parada Merced, poble xicotet americà prop del parc, desde el que me desplaçaré al parc natural per a fer un poc de senderisme i bici per la natura... Mataré tres tiros de un pajaro jeje i vore la vida del poble rural americà, un dels parcs més interessant de EEUU i les sequoies...
Cada vegada queda menys... apureeeeeennn!!!!!
Good night and good luck my friends...
Dani.
