Live music in da house!!!!!!

New Orleans!!!! Here we are!!!! Una ciutat per a visitar, totalment diferent a qualsevol altra ciutat d’Estats Units, i no em refereixc solament al tema edificis sinó també a tot lo referit a la gent de la ciutat i al ambient que ací és respira. New Orleans, al estat de Louisiana, delimitada al nord pel mar del golf de Mèxic i al sud pel riu Mississipi, és una ciutat amb espirit bohemi i estrafalori. A la cuna del jazz i ciutat dels fills d’esclaus africans que treballaven a les grans plantacions de cotó és respira un aire totalment diferent a les altres ciutats en les que he estat. Tot és molt més natural i espontani. Quan xafes la ciutat per primera vegada, sobretot quan arribes a les afores on encara estàn al descobert moltes de les destroces causades pel Katrina, tot pareix decadent i precari. Però quan comences a adentrar-te en les avenides i carrers de la ciutat tot comença a canviar.
La part més famosa de la ciutat i per desgracia més turística anomenada “French Quarter “, o com el coneguem nosaltres, barri francés, és una cuadrícula perfecta amb edificis d’arquitectura española, adornats la gran majoría per balcons amb enreixats de metall replets de vegetació i banderes d’Amèrica, Espanya, França, de la ciutat de New Orleans… Els noms dels carrers originals són en espanyol. El famós carrer “Bourbon street”, conegut per tots els músics pel que representa, és la traducció de “Carrer de Borbón” i és el carrer més turístic per excelència. La verita t és que m’esperava altra cosa però bueno, com sempre, el turisme acaba amb l’essència de les cosses. És curiós que New Orleans és una de les ciutats turístiques dels EEUU i clar, normal, açò és degut al rollo que és respira a la ciutat: llibertat d’expresió, mescla de cultures, màgia negra (voodoo), atreviment, “despilfarro”, diversió i música… molta música… I dic música perqué és la ciutat del jazz per excelencia. Esta clar que ara hi ha prou clubs amb la música moderna típica dels americans punjada per un DJ però si ho compares en la oferta que hi ha de música en directe, la presencia d’esta música punjada a la ciutat és ridícula. Qualsevol bar allunyat del carrer Bourbon és un recopilatori de temes de jazz de l’época en directe amb una big band, o una sessió de funky pur per al personal i sense compromís, o una bacanal de rock guarríssim en un minúscul bar plé de gent disfressada de tot el que us pugau imaginar, o inclús una Dixieband formada per gent jove negra tocant pel carrer i montant així una festa de carrer improvisada en qualsevol cantó. Jo, per sort, he sigut testig de tot el que us he enumerat i la veritat és que és una pasada el rollo que duen ací. Crec que tots deuriem pasar per esta ciutat per a saber apreciar el que és viure la festa de les nits amb la banda sonora d’una grup de música tocant en DIRECTE… Així és com deuria ser sempre. Fora els CD i les companyies discogràfiques… QUE VISCA LA MÚSICA EN DIRECTE PER A SEMPRE!!!!! IN DA HOUSE!!!!!

Apart de les nits de festa a la ciutat de la música he visitat amb el meu nou companyer de viatge Enzo (from London) el “French Quarter”, durant el dia i sense anar piripi, el cementeri No1 de la ciutat on està enterrada la reina del voodoo Marie Laveau i on deuria estar el senyor Louis Amstrong però el tio va preferir romandre amb la seua dona a NY... Va ser curiós vore els detall voodoo (“incienso”, flors, collars, esquelets, misteres, les inscripció del voodoo “XXX”…) a les tombes del cementeri. Passarem pel parc d’on suposadament aparegué el jazz, era on és juntaven els esclaus africans els diumenges a compartir les diferents músiques i poc a poc anaren creant el que ara anomenem jazz… És la historia que és conta per ací, per damunt damunt. I també he pegat una volteta pel Garden District on és poden veure les típiques casses dels capataços de les antigues plantecion de cotó. Un estil molt típic de la zona del sud dels EEUU... era un barri que donava un poc de rollo perque encara hi havia algunes cases derruïdes pel pas del Katrina i tenia un aspecte un poc sospitos... Jo m'entenc...

He menjat la típica hamburguesa de la ciutat de New Orleans la “peanut butter and bacon burger”. Per a mí massa “tralla”, “ambafossa” a més no poder i els famossos però estúpits Po-Boys que és un sanwich amb “catfish” rebossat… Xè com un bocadillo de calamars en mayo o all-i-oli res tú!!!! Que collons!!!! I bueno, el típic fried chicken de Louisiana… a little bit unhealthy but delectable!!!!! Jeejeje!!!


Pictures del sur americà:



Benvinguda a New Orleans... Ens donà la benvinguda el senyor Louis Amstrong.




Backpaper en New Orleans, arquitectura típica de la ciutat. Backpaper super "wapo" amb piscina incluïda... Més solet si cap.




Canviem de ciutat i també d'época. Street car de New Orleans, sustitut del "subway" a la ciutat surenya de Louisiana.




Mississipi river and the steamad boat... 1 Mississpi 2 Mississipi 3 Mississipi... nyèèèèc??? Jo ja estava tostat per les dues bandes... A que me sona? Parida.





Aspecte del French quarter de bon de matí... Bonic, eh?




Més french quarter...




Dixieband a la llum del sol... i ballet incluït... Jo super emocionat...




Escaparate voodoo... Toda la magia negra que desee... Entre i mire... pero no toque.




Nit de "parranda" aspecte de la zona nocturna plena de bar en música en directe...





"El gato moteado" i el seu jazz en directe... "Pa xuplar-se els dits" gran ambient i gran banda.




Hostel mates and night mates... Desde Brasil i Nuevo Mexico... Joao i Pintao... JAjaja!!!!!




Burial voodoo... Tomba de la reina del voodoo... Cutrerio i mal rollo, molt de mal rollo... Tú voràs lo que fas.




Bourbon street with Orleans Street, turilandia... so nasty but still bourbon street...




Australian meeting... Asha desde australia con amor... Simpàtica!!!!




Bourbon a poqueta nit, com semana de Bous però ple de guiris... i jo me inclueixc... Eu!!!!




No trobí el soterrar però bueno ací qualsevol escusa és bona per a montar xarangueta jazzera... Wedding in "Jackson square" the heart of the french quarter




Ah!!! Però tal qual nens... Que risa!!!!! "Negril", m'encanta eixa paraula!!!! O no?





En un cantó qualsevol del French quarter... Sacrón los instrumentos i se lió!!!!!
All people messing around!!!! Cool!!!!


I bueno, tinc altres fotetxis del garden district i tal però estàn en la camara del inglés que ara mateixa is taking a nap... At tea time.... could you believe it? Jajaja!!!!! I també del Superdome de New Orleans. La veritat m'hagués quedat una setmaneta més però hi ha molt que vore i no em queda ja molt de temps. Us ho dic, New Orleans ciutat per a visitar i per a saboretjar. després cadascú decidirà...

Ara en direcció a Las Vegas i el "Gran Cañón", ja vaig acostant-me cada vegada més a la costa oest i cada vegada em costa més deixar els llocs que visite. A veure si al final arribe a banyar-me els peus a la platja de Santa Mónica com a final... però abans... tinc planetjat una cosa que duia en ment ja fa molts messos. Vaig a vore si puc tocar en les meues mans un dels arbres més alts del món: "Sequoia"... M'he enterat que al parc Yosemite al costat de San Francisco hi han... i veges... Hiking under the Sequoias... descarat!!!!!!! Us deixe per hui i ja us conte com va la història pel circo que tenen montat els americans a "Las Vegas"

Good Luck and Good Night.

Dani