BaCk To YoU

Tot començà uns quans dies abans d’iniciar tota esta història, que sincerment, no m’havia acabat de plantejar. Vaig quedar en una excompanyera d’institut a la que feia molt de temps que no veía i que trobava a faltar. Estaguerem parlant de tot un poc i com no, el tema del meu viatge és colà entre cervessa i cervessa, records i anècdotes d’aquells anys al institut. De tot el que parlarem aquella vesprada-nit sobre el meu viatge hi hagué una cosa que em digué que em cridà l’atenció i em sorprengué de tal manera que fins i tot hui, sentat a un banc enfront dels dos ponts més representatius de la ciutat “Brooklyn Bridge” i ”Manhattan Bridge”, he tornat a recordar fent una mirada enrere, repasant cadascuna de les cosses que he viscut desde que vaig decidir realizar esta historia. I lo més curiós és que va ser només una pregunta: “Que vas a buscar allí?”

Encara, a dia de hui, no puc dir el que venia buscant exactament, supose que simplement viure una experiencia diferent i d’alguna forma tractar de coneixer un poc més qui sóc i com sóc. Sincerament no sóc conscient de que he conseguit traure d’aquesta experiencia, perque em senc el mateix, solament espere que tot eixe “aglomerat” de llocs que he vist, situacions que he presenciat i persones que he conegut de prop viatge a través del meu subconscient la resta de la meua vida per a eixir a la superficie en el moments més indicats moldejant d’alguna forma la meua percepció del món i en conseqüència la meua forma d’interactuar amb ell i espere siga la més “justa” i “correcta” posible.

Conscientment puc dir que una de les parts més important d’aquest viatge han sigut les persones que han estat presents en cada un dels destins que m’he marcat i també les que no estaveu. Pot sonar un poc a “inutilà” de Dani, però és la veritat, quan em trobava a qualsevol bar de NY o New Orleans amb la música en directe, pensava en lo que els SVA-TERS podien estar aportant aquelles nits amb la música, el bon rollo i la birra. Quan em trobava a les platges de San Diego i L.A. no podía parar de pensar mentres mirava als surfistes en lo que disfrutaría Enric amb les oles del Pacífic. Quan he estat mirant “jam sessions” als clubs de jazz típics de NY pensava en Reillo pujant a tocar i deixar a la “penya flipà”. Quan acompanyava a algúns amics de les diferents parts del món a un “restaurante español” entre plat i plat no podía deixar de pensar en Paquito i Vicen i la gracia que tenen per a fer-nos caure la “baba” solament amb l’olor que desprenen els seus plats. Quan em trobava al Golden Gate Bridge, contemplar als “windsurfistes” creuant la bahía de vora a vora a velocitats altíssimes em feia pensar en lo que anaven a disfrutar Rober i el Mauri navegant allí, després clar, de discutir si la vela havia de ser de tres i mig o de cinc… que no falte... jaja!!!! Quan caminava per qualsevol de les ciutats i paratges en els que m’he deixat caure sempre em venia a la ment la companyía infatigable de David, Rafa i Vicent , sempre al "pié del cañón" i que no ens ho conten, eh? I pensar lo que els pareixería a ells tal edifici, montanya o pont. Al igual que a les nits de festa loca i “jolgorio” (Rafa cabotaes? Eh David? Jajaja!!!!). I també com no, he trobat a faltar en determinants moments la genialitat per a fer humor intel.ligent del Dur i de Pau, traguent-li punta a totes les cosses imposibles d’explotar de forma irónica una mica més… Potser he pensat tant en tots estos moments en vosaltres perque potser les virtuts que teniu siguen precisament les que donen forma als meus defectes o potser simplement siga perque us trobe a faltar i ja està. No ho sé, ni m'importa... La qüestió és que la cosa encaixa, encaixem, i m’encanta que així siga… Per això escric el títol d’aquesta última entrada amb tota la felicitat del món com: BACK TO YOU (Bueno, tampoc passaría res si vinguereu vosaltres una “temporaeta” abans de tornar… jeje).

Per a acabar volía dir-vos després d’haver estat en EEUU (on es troba la meca del cine) que les pel.lícules americanes están molt bé, i tot el que ens conten ens fan emocionar-nos i adorar, odiar, respectar, temer… als personatges. Però, eh! Eixes pel.lícules duren solament de mitja dos hores o en el cas dels curt solament de 20 a 30 minuts. La nostra vida és una pel.lícula en versió original i basada en "echos reales”, “sin trampa ni cartón”… Xiquillos, cada dia quan ens alcem a desdejunar... “estamos grabando”, la claqueta sonà el dia que naixquerem i no hi han “tomas falsas”, cada escena és irrepetible…

DANI: Hi ha que intentar crear la nostra propia pel.lícula, tú elegeixes els personatges, els vestuaris… i que collons!!! Tú eres el “prota”…!!!!! El escenari és idoni, el coneixes millor que la palma de la teua mà, és el teu poble, el teu barri, ta casa. Si tens perea d’estudiar el guió… no te preocupes!!!! No hi ha ningún guió!!! Més fácil imposible!!!!! Simplement actua com tú eres!!!! (Silenci)

DANI: Solament hi ha un problema… “el final feliz”…

MULTITUD: (Cares de dubte i murmullo entre el personal)

DANI: Que supose que tots el preferireu, no? (Afirmant cara al públic reunit)

MULTITUD Síííí!!!!

DANI: Ahí us ajude jo… És molt fácil: si el que us agraden són les series, solament us heu de fixar la següent meta i una vegada la tingau una altra i després un altra i un altra i una altra… , si el que voleu és una trilogía doncs… viviu tres vides… Aaaahh!!!!

JAIMITO: I el argument?!!! Sí, sí, això!!!! I el argument que!!!!?

DANI: Jajajaja!!!! Això és lo més interessant de tot… sabeu perquè?

MULTITUD: Noooo!!!!! Perquèèèè?!!!

DANI: Perque la vida real és un camí misterios plé de sorpresses no escrites i si decidiu deveres adentrar-vos en eixa senda aneu a veure moltes cosses noves, tant de bones com de males. Però, el que si us puc asegurar és que aneu a aprendre moltíssim i això no té preu, cregue-me.

(Ara el autor se disculpa davant del lectors per la rallà que acaba d’escriure i posa com a escusa que s’estava llegint un guió de una pel.lícula que comprà quan estava a L.A. i li feia gràcia contar la seua prespectiva de la vida d’aquesta forma…)


Segur que quan mon pare llisca açò últim se li passa pel cap: Este xaval és un primaveras… “Ma jue” el coll jajjaja!!!!!! Però bueno, sincerament un poquet sí jeje. A lo que anavem, que la meua pel.lícula com ja vos diguí en la pasada entrada no acaba ací. Per a mí esta pel.lícula "acaba" en un “to be continued” i ja vos dic jo que ”las segundas partes pueden ser mejores”… per a confirmar la regla, no? Sols dir-vos que esteu convidats a formar part del meu "reparto" per a seguir construïnt noves emocions i nous sentiments junts que recordarem la resta de les nostres vides i que allà on ens trobem, per molt lluny que siga, sempre ens donaràn el dret de poder dir les paraules màgiques que donen nom a esta entrada... BACK TO YOU.

Un bes molt fort desde NY i per poc més temps.


A les 20:30 en el Noseque, no?

DANI.

San Francisco: Wrong is right...

Pues sí xiquets!!!! Després de casi 6 messos de viatge i experiencies viscudes arribar a la ciutat de San Francisco i creuar el famós Golden Gate Bridge ha sigut com un clímax d'algo que començà com una idea abstracta divagant per la meua ment en forma de boja inquietud i que amb el temps s'ha convertit en algo assenyadament real i "palpable" per tots i cadascún dels meus sentits(Wrong is right). Vore el principal símbol de la ciutat, tocar les enormes cordes metàl.liques que permeten sostenir este impresionant pont colgant, olorar l'aroma a torrà de les "barbacoes" que els americans preparen el dia de la independència als parcs colindants al pont, saboretjar la típica sopa de peix de San Francisco preparada als piers de la ciutat i escoltar el crit dels lleons marins als molls del Fisherman's Wharf ha creat, mesclats amb la meua ànima i les cosses viscudes aquestos ultims messos, un sentiment de benestar i superació que únicament m'espenta a seguir avant i avant, esperant amb ganes, com els californians, la següent ola que vindrà... siga on siga... NY? Espanya? Europa? China?... Wherever.

Esta ciutat ofereix un munt de cosses sorprenents, totes elles insertades en una cuadrícula de carrers i avingudes caracteritzades per les agudes pendents, provocades pels turóns on San Francisco s'ha estés com una catifa de cases colonials amb una arquitectura molt peculiar. Visitar-la a peu és realment agotador, hi ha que compaginar els mitjans de transport públic amb els passejos a "pata" i les rutes en bicicleta. Jo ho he fet així, e inclús d'esta forma és "cansinament" agotador, de veritat, però al final del dia val la pena. He passat 7 dies a un hostel al centre de la ciutat on he conegut a moltíssima gent, especialment als meus companys d'habitació, super enrollats i ens els que he passat molts bons moments i de pas, honestly, he intentat una vegada més transformar el meu pèsim angles en algo acceptable. Que és dels viatges sense la gent en la que els comparteixes? Paul, australian "giggoló", Aitan fumador irlandés empedernit, "Phillip" alemà tímid, Alper el turkis "bolao" i com no, my spanish ex-roommate Lolo. Sí, he tornat a estar en ell i en la canaria Pepa. He passat els meus últims dies a San Francisco amb ells. Ha sigut especialment cool tornar-los a trobar a l'altra punta del continent nord americà. Hem compartit junts les vistes, les anécdotes, la festa i els "pub crawls".

Les cosses més interessant desde del meu punt de vista han sigut: Embarcadero, Presidio Park, Golden Gate Park(el parc de ciutat més gran del món, segons la guía), els tranvíes de la ciutat(turístic a més no poder), Haight street i els seu ambient hippy, Golden Gate Bridge, Lefty o'Doul(pub irlandés on he disfrutat del mundial, que per cert està posant-se més que interessant), Alamo Square i les casetes típiques contrastant amb els alts edificis del Downtown , Alcatraz, Piers, Fisherman's Wharf, Downtown i el Transamerica Pyramid, The mission (barri veí de "The castro": barri gay si és pot diferenciar de la resta de la ciutat). El tema de la homo/bisexualitat és pot palpar dia a dia i és un fet. És un viu exemple de que tot en esta vida és posible si existeix la tolerancia i la llibertat d'expresió de la qual cosa sóc partidari i de lo que tot el món deuria alimentar-se un poquet cada dia.

Apart de tot el que he viscut a la ciutat de San Francisco que ha sigut molt sorprenent, m'ha tornata a ocorrer una coincidència de les fortes. A nou hores de diferencia de la meua terra i esperant un semàfor a la plaça de Unión Square em trobí a un ALCÀSSERO!!!!!!!! Impresionant, el senyor Paco, treballador de correus i escalador de segona professió. Havia viatjat desde sa casa al mercat fins a San Francisco per a visitar alguns parcs naturals de la zona Oest del continent nord americà i justetament és topeta en mí... Impresionant!!!! I sabeu lo primer que me digué quan em va vore? "Redeu Dani, no t'havia conegut. Estas més gròs, no?" I jo pensí: "Edeu!!! Si ho arribe a saber no te dic res..." Jajajaj!!!!! Que va! És broma... Ens ferem unes quantes birres junts i raonarem de tot un poc. Ja no sé com descriure-vos lo xicotet que crec que és el món... Me trobí a Paco en San Paco. Serà posible açò?

Dit tot açò i tornant a contar els minuts que em queden de viatge vos deixe amb les fotetxis d'una de les ciutats més boniques dels Estats Units i a la que convide a tots a visitar, si no vos para molt lluny clar... jeje!!!!




Typical San Francisco streetcar... Tope turístic!!!!




Típica arquitectura de la ciutat i els cables per als tranvies i autobussos de la ciutat. Really useful.




Bus conection!!!! I've never seen it before...




Pendents dels carrers de la ciutat de San Francisco... I les vies del tranvía sempre presents.




Transamerica Pyramid, centre de Downtown... Really beautiful!!!!




Carrer "intratable", I mean, era imposible caminar amunt o avall de la pendent que tenía. Menos mal que tenía escaleres habilitades.




Ningú va ser capaç de pillar l'essencia de la vista incloguent-me a mí... so I had to take the picture. It's nice, isn`t it?




Alcatraz?... no, el maleït vent posant-me els cuernos... jaja!!!!




Sea Lions que no és lo mateix que dir "vore lleons"(si se diu en anglés)... Esta és de Aitan... "xapa"?




No coment.




Després de casi sis messets... ahí està. Banyat per el Pacific i per els nuvols com és habitual. Golden Gate Bridge!!!!!!!




"Pilarot" bestia... I roget com en les típiques fotos de la ciutat... I was there... jeje




Descans durant el dia de correr la ciutat en bici. Picaeta de peix i cervesseta en bolsa de paper per si la poli... jeje




Soparet de marisc de San Francisco en els espanyols... el reencuentro, sopar fluix.





Paul i el garito gay... Really fun. Come on Paul! That lesbian is staring you... even the lesbians? Jajaja!!!!




Pub crawls... OMG!!!!!!




Paco paquito paco!!!! Salvatge!!!!!!! Aixina que estic un poc més gròs?!!!! Edeu!!!! Jajajja!!!!!




Esta vegada no se m'"asgarrà" el pantaló però casi... Línea de flotació. Sunset in Golden Gate Bridge...


I bueno, ja hem trobe a NY, altra vegada. La ciutat que em va veure arribar i la ciutat que em va a vore partir. Em pregunte si açò és pot considerar com el final del viatge o el principi d'un nou viatge... I don't even know but the only thing I really know is I'm gonna let it flow and overall... Take it easy my friend!!!

Bona nit i bona sort xiquillos...


Dani.